La Fiscalia demana per primera vegada que s'investiguen les tortures de la policia franquista
El ministeri públic insta un jutjat de Barcelona a admetre la querella d'un sindicalista que va denunciar vexacions en la comissaria de la Via Laietana
La Fiscalia ha demanat a un jutjat de Barcelona que investigue les tortures de la policia franquista denunciades per un sindicalista en la comissaria de la Via Laietana. És la primera vegada, des que es va aprovar la nova llei de memòria democràtica, que el ministeri públic es pronuncia a favor d'indagar per via penal els crims de la dictadura, abans blindats per la llei d'amnistia.
En un informe remés al jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, la Fiscalia dona suport perquè s'admeta a tràmit la querella presentada pel militant antifranquista Carles Vallejo contra sis policies del règim franquista per torturar-lo en la comissaria central de Barcelona. Recorda que la nova regulació en matèria de memòria històrica "imposa a l'Estat, des de l'àmbit de la justícia, el deure d'investigar les violacions del dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari, ocorregudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista". Per aquest motiu, considera necessari investigar els fets denunciats i "el seu context", abans d'adoptar una decisió sobre la continuació del procediment. I insisteix, en tot cas, que tenen obligació no només de garantir el dret a la justícia, sinó també a la "veritat i reparació de les víctimes".
El dictamen del ministeri públic invoca l'article 29 de la llei de memòria democràtica, que estableix que l'Estat "garantirà el dret a la investigació de les violacions dels drets humans i el dret internacional humanitari ocorregudes en ocasió de la guerra i la dictadura, així com el període que va des de la mort del dictador fins a l'entrada en vigor de la Constitució espanyola". La norma obliga també a nomenar un o una fiscal de sala per a investigar les violacions de drets humans, càrrec de nova creació que en l'actualitat ostenta l'exministra de Justícia i exfiscal general de l'Estat Dolores Delgado.
Carlos Vallejo va ser un militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a qui detingueren dues vegades a principis de la dècada dels setanta i a qui torturaren a la Prefectura de Via Laietana per la seua activitat política i sindical. La querella, dirigida contra sis agents de la policia franquista, va ser rebutjada el juny passat per la fiscal del jutjat que portava el cas. En un informe s'oposava admetre la denúncia amb l'argument que els delictes haurien prescrit i que la llei d'amnistia impedeix investigar-los. No obstant això, la fiscal Delgado ha corregit el criteri i ha demanat a la jutgessa instructora que òbriga una investigació per les tortures a Via Laietana.
No seria, però, la primera investigació sobre violacions de drets humans en el franquisme: un jutjat d'instrucció de Madrid va acceptar la querella d'un home que va ser torturat a la Direcció General de Seguretat en 1975, en una causa en què ja s'ha pres declaració a la víctima. La Fiscalia encara no s'ha pronunciat sobre aquest cas, encara que al testimoni del denunciant va acudir una fiscal de l'àrea de memòria democràtica.
En declaracions a Efe, la fiscal cap de Barcelona, Neus Pujal, sosté que amb aquesta iniciativa el ministeri públic està "obrint camí" i que l'objectiu és "donar reparació a les víctimes, posar-les en el centre, perquè necessiten reparació i ha de ser a través dels tribunals". Pujal reconeix que es tracta d'una qüestió "polèmica", en la qual "hi ha moltes interpretacions i molts dictàmens i molta gent opina", per la qual cosa "no és fàcil" investigar els crims del franquisme i la Guerra Civil. No obstant això, aclareix que l'objectiu del ministeri públic és "arribar al final del procediment" perquè els autors dels delictes compareguen davant la justícia si estan identificats, com és el cas de la querella de Barcelona.
