Familiars de víctimes del metro de València fan memòria vint anys després: “Mai perdonaré els responsables d’esta tragèdia”
En una entrevista a À Punt, demanen que el seu dolor i la lluita posterior per a trobar responsables no s'oblide mai
Este divendres, 3 de juliol, fa vint anys de l'accident de metro de València, que es va convertir en el sinistre suburbà més greu de tot Espanya, amb 43 víctimes mortals i 47 ferits. Amb este motiu, À Punt vol recordar què va suposar per als qui el patiren de més prop. Famílies que van perdre algú en eixa revolta just abans de l'estació de Jesús, i que no volen que el seu dolor i la lluita posterior per a trobar responsables s'oblide mai.
És el cas de Leonor. El seu fill, de 21 anys, va perdre la vida en el sinistre. “Li telefonava i no contestava. El cor em deia que alguna cosa havia passat”, assegura. I vint anys després, encara es pregunta per què el seu fill va agafar eixe dia el metro. “Per què ho va fer? Si ell sempre venia caminant o en autobús”, lamenta.
María José també va perdre la seua mare, que estava a punt de fer 61 anys. En el seu cas, conta que era usuària de manera recurrent de la línia del metro, sobretot per a tornar a casa. “Una de les coses que més ens van impactar va ser el rostre dels bombers que eixien del túnel. Ahí ens vam adonar que era molt més greu del que pensàvem”, remarca.
Després d’un llarg camí, agraïxen el treball de suport que els va oferir l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J). “No era un dol en silenci. Era una notícia amb mitjans de comunicació. No sé fins a quin punt hauríem pogut suportar-ho sense l’associació”, afirma María José. I afegix Leonor: “Ens va unir molt i hui en dia encara seguim”.
Gràcies a la pressió de l’associació i les manifestacions que feien el dia 3 de cada mes a la plaça de la Mare de Déu de València aconseguiren fer-se escoltar i tindre raó. Catorze anys després de l’accident, l’Audiència de València va condemnar quatre exdirectius de Ferrocarrils de la Generalitat a un any i deu mesos de presó per l’accident de la línia 1 de Metrovalència. El juí va començar amb huit exresponsables de l’empresa pública al banc dels acusats, però, finalment, gràcies a un acord entre les parts, quatre acusats van reconéixer els fets.
“Ha sigut un gran desgast. No perdonaré mai els responsables d’esta tragèdia. M’agradaria que els polítics aprengueren perquè estes coses no tornaren a passar”, critica María José. “Puc perdonar, però no oblidar”, afegix Leonor.
A pesar de les seqüeles, els familiars de les víctimes continuen alçant la veu. María José ho té clar: “Vaig tardar tres o quatre anys a poder agafar un metro. Hem hagut de fer front a moltes coses, i crec que per a molta gent, tornar a fer-ho ha sigut una d’elles (...) Em quede amb el despertar d’una societat, que quan està informada respon. Els mitjans de comunicació tenen una part importantíssima en tot açò i les tragèdies no s’han d’oblidar. T’adones que la vida continua i que hi ha algunes generacions que no saben què va passar el dia 3 de juliol, i això em fa molta llàstima”.
