La falta de rendibilitat de la cirera provoca l'abandó del cultiu a la muntanya d'Alacant

La falta de rendibilitat de la cirera està provocant l'abandó de les terres a la muntanya d'Alacant. Si continua aquest ritme, en els pròxims cinc anys, el 30% dels agricultors deixarà perdre els seus cultius, segons alerten les associacions agràries. A la falta de relleu generacional se sumen les desastroses campanyes que han tingut els tres últims anys.  

Àlvaro Alemán, un llaurador de Benissivà (la Vall de Gallinera), és un bon exemple del perfil del treballador d’aquests cultius. Als seus 84 anys encara cultiva cireres. L'amor a la terra el manté actiu, però el treball no és rendible i ja pensa a abandonar la terra. Vicent Sanchis, de la Cooperativa Cireres de la Muntanya d'Alacant, ha explicat que la mitjana d’edat de la gent que treballa aquests camps supera els seixanta anys. 

La pluja i la humitat són els principals enemics de la cirera. Han dut fongs que han debilitat el fruit i han arruïnat la collita dels últims tres anys. Mari Ángeles de las Heras, una tècnica de la Cooperativa Cireres de la Muntanya d'Alacant, des de la Vall de Gallinera, ha explicat a À Punt  que la collita va reduint-se considerablement i si en un any normal es produeixen 800.000 quilos de cirera, “l’any 2020 va ser catastròfic en fer-se'n només 28.000 quilos”.

A la falta de rendibilitat també s'afegeix que no hi ha joves que vulguen treballar el camp. L'abandó de cultius està donant-se en tots els municipis productors de la Marina Alta i el Comtat, com ara la Vall de Gallinera, la Vall d'Alcalà i la Vall d'Ebo, i pobles com Planes i Benimarfull. 

Els productors demanen a les administracions ajudes directes per a protegir aquest cultiu i evitar el despoblament, com ha explicat Hilari Calabuig, del Consell Regulador de Cireres de la Muntanya d'Alacant. També recorden que, amb menys cirera, hi haurà menys població, canviarà el paisatge i aquests pobles deixaran de ser reclam turístic.