Estimem amb el cor o amb el cap?

Estimem amb el cor o amb el cap? La ciència ens diu que només hi ha una resposta: estimem amb el cervell, i un estudi inclòs este dilluns en la revista Cerebral Cortex de la Universitat d'Oxford concreta amb quines zones o com s'activen, depenent de si es tracta d'amor pels fills, els amics o la naturalesa, entre altres.

Investigadors de la universitat finlandesa d'Aalto han mesurat mitjançant la ressonància magnètica l'activitat cerebral de 55 adults, mentre se'ls convidava a meditar històries relacionades amb sis tipus d'amor: pels fills, la parella, els amics, la compassió per un estrany, les mascotes i la naturalesa.

A tots els participants se'ls plantejava que reflexionaren sobre les mateixes qüestions. Per exemple, per a estudiar l'amor pels fills se'ls convidava a recordar què van sentir quan van veure el seu bebé acabat de nàixer i en bon estat de salut per primera vegada en la vida.

Entre una i l'altra prova, se'ls plantejaven qüestions neutres com les sensacions experimentades en llavar-se les dents o en veure passar l'autobús des d'una finestra.

On resideix l'amor?

Els resultats dels registres d'activitat cerebral han avançat en la concreció que l'amor s'activa en diferents àrees cerebrals.

Estes àrees són: els ganglis basals (un conjunt de masses de l'hemisferi cerebral), la línia mitjana del front, el precúneus (una part del lòbul parietal superior oculta en la fissura longitudinal medial entre els dos hemisferis cerebrals) i la unió temporoparietal als costats de la part posterior del cap.

Depenent de quin tipus d'amor experimentem, s'activen unes o zones les altres i de manera més o menys profunda.

L'amor més intens: l'amor pels fills

Els investigadors han vist que l'amor que genera una activitat cerebral més intensa en totes les regions cerebrals on se “sent” és l'amor pels fills: "Cap altre activa de forma tan profunda eixes àrees del cervell", subratlla un dels investigadors, Pärttyli Rinne, de la universitat d'Aalto. El segueixen, en intensitat, l'amor per la parella i l'amor pels amics.

“Les àrees cerebrals associades a l'amor entre persones són molt similars, i les diferències radiquen sobretot en la intensitat de l'activació, que és més alta amb els fills, i una miqueta més alta amb la parella que amb els amics”, apunta Rinne en un comunicat.

L'amor compassiu cap a estranys, com era d'esperar, provocava menys activació cerebral que l'amor per persones pròximes.

Els quatre tipus d'amor interpersonal activen àrees del cervell associades a la cognició social, mentre l'amor per les mascotes o la naturalesa activa el sistema de recompensa i les àrees visuals del cervell, però no les àrees socials.

La peculiaritat de les emocions per les mascotes

No obstant això, en l'amor per les mascotes es produeix una excepció, i quan una persona té un animal de companyia si se li activen les àrees del cervell associades a la cognició social.

Els investigadors van convidar els participants a pensar què sentirien si estigueren ajaguts al sofà de casa, se'ls acostara un gat i se'ls arraulira al costat roncant.

Encara que la reflexió sempre activava l'amor al cervell, els patrons d'activitat van revelar qui convivia amb un gat i qui no: els amos de mascotes sí que van experimentar amor a les regions associades a la cognició social.

La comprensió dels mecanismes neuronals de l'amor contribuirà, segons diversos investigadors, a millorar les intervencions de salut mental en malalties com els trastorns de la inclinació, la depressió o els problemes de parella.

Rinne i el seu equip ja havien desenvolupat estudis per a aprofundir en el coneixement científic de les emocions humanes, inclosa una investigació que va cartografiar les experiències corporals físiques associades a l'amor.