Espanya només va acceptar una de cada quatre sol·licituds d’asil en 2018

La Comunitat Valenciana es troba en el quart lloc respecte a la resta d’autonomies, amb un total de 4.330 peticions.

VÍDEO | Espanya només va acceptar una de cada quatre sol·licituds d’asil en 2018

En un any rècord, amb més de 54.000 sol·licituds d’asil a Espanya, el percentatge de resolucions favorables en 2018 va descendir d’un 35% al 24%, segons ha comunicat aquest dimarts la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). L’entitat ha reclamat mesures per a reduir més de 78.000 sol·licituds que estan pendents de resoldre.

“La posada en marxa de vies legals i segures ha de ser una qüestió d’Estat. Com més dificultats hi ha per a sol·licitar asil, més morts i més negoci per als traficants de persones”, ha denunciat durant la roda de premsa Estrella Galán, directora general de CEAR. 

Únicament van resoldre favorablement una de cada quatre sol·licituds d’asil l’any passat, un nombre que per a l’organització es troba “molt per sota dels principals països europeus d’acolliment”. De les 54.000 sol·licituds −xifra que representa un 0,1% del total de la població−, Espanya va reconéixer la protecció internacional a 2.895 persones de les quals 575 en van aconseguir l’estatut de refugiat.

“Reclamem mesures per a solucionar aquest embós en el sistema d’asil que s’ha format en els últims anys. Aquesta situació posa en evidència la necessitat de més mitjans materials i humans per a garantir tant l’accés al procediment com la resolució”, ha denunciat Galán. 

Per nacionalitats, Veneçuela va tornar a ser el primer país amb més de 19.000 peticions, seguit de Colòmbia amb poc més de la meitat d’aquesta xifra, i Síria i Hondures, que no en superen les 3.000. No obstant això, la veneçolana va ser una de les nacionalitats amb més percentatge de peticions d’asil denegades, amb 30 resolucions favorables i 1.495 rebutjades. “Confiem que s’aplique la proposta anunciada pel govern espanyol de concedir el permís per raons humanitàries a bona part d’aquestes persones”, ha subratllat Galán.

Nous obstacles

Des de l’1 de febrer de 2019, Espanya demana el visat de trànsit a les persones palestines, un requisit que els impedeix des d’ara arribar a les fronteres espanyoles i sol·licitar ací l’asil. Aquest requeriment també es va ampliar, des de l’any passat, a les persones de Gàmbia i Camerun. “En un moment en què les morts de persones que volen arribar al nostre país es compten en centenars, Espanya no solament no habilita vies legals, sinó que redueix les possibilitats per a buscar refugi al nostre país sense haver de jugar-se la vida i posar-se en mans de traficants”, ha expressat la directora de CEAR.

A més, durant la presentació de l’últim informe d’asil, han alertat de la desprotecció que pateixen les víctimes de les bandes conegudes com mares. Malgrat l’increment important de sol·licituds de països com ara El Salvador, Hondures i Guatemala, no van arribar a quinze resolucions favorables per a persones provinents d’aquests tres països. “Les autoritats espanyoles continuen mirant cap a un altre costat pel que fa a la violència de les bandes i contradiu el criteri de l’Audiència Nacional, que moltes vegades ha reconegut els actes i les amenaces d’aquests grups com un motiu de persecució”, han manifestat en un comunicat. 

La Comunitat Valenciana, quarta autonomia amb més nombre de sol·licituds 

La Comunitat Valenciana va ser la quarta autonomia en nombre de sol·licituds d'asil en 2018, amb un total de 4.330. Això suposa que pràcticament s’han duplicat les xifres de l'any anterior, quan se'n van demanar unes 2.300.

Del total de peticions, 3.588 van ser a València, la qual cosa la converteix en la tercera ciutat d'Espanya en aquest tipus de sol·licituds. Pel que fa a Alacant, es van realitzar 505 i a Castelló, 237. 

Per comunitats autònomes, Madrid lidera, amb diferència, el rànquing amb més quantitat de sol·licituds d’asil, amb quasi 21.000 demandes, seguida de Catalunya i Andalusia. 

També et pot interessar