Més enllà de les carabasses tètriques, aquests són els espantacriatures típics valencians

L'imaginari valencià té els seus propis monstres que han atemorit generacions i generacions

La Queixalets
La Queixalets, un monstre que ronda la nit / L'ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
31 d'octubre 2021 - 08:10 Actualitzat: 31 d'octubre 2023 - 10:37

I si de sobte ningú no recordara l’Home dels nassos? I si cap xiquet no s’espantara en anomenar la Quarantamaula? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja l'ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia, per aquestes dates. Si mantenim l'imaginari valencià propi o si en realitat l'estem perdent en detriment de referents estrangers.

L'Home del sac, la Queixalets, el Caro i molts altres han servit per a acovardir xiquets i xiquetes revoltosos durant dècades i dècades. Els nostres iaios no coneixien Freddy Krueger ni decoraven carabasses amb carasses tètriques. Les carabasses, simplement, se les menjaven.

Amb l'objectiu de reviscolar i reivindicar el patrimoni propi, l'ETNO torna a llançar la campanya Espanta la Por per les festes de Tots Sants.

Fem ara un repàs d'alguns dels personatges que més por han generat durant generacions a la nostra terra. L'ETNO va col·laborar amb l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València per a organitzar una sessió de fotos que posara rostre als mítics espantalls que habiten en els nostres caps.

 ‏‏‎‎ ‏‏‎‎ ‏‏‎

El Gegant
El Gegant / L'ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia

Els Gegants

Se'n diu que mengen carn humana i no són tan intel·ligents com grandassos i forçuts. Pel seu nom, podem saber què fan: Tombatossals o Esclafamuntayes, Arrancapins, Passaponts, Pegabrams, Bufanúvols... El gegant negre vigila tresors, princeses i palaus encantats. També n’hi ha que són vents.

La Quarantamaula
La Quarantamaula / Museu Valencià d’Etnologia

La Quarantamaula

Té la capacitat per a canviar físicament d'aspecte. Pot semblar una gata malèvola, un simple caragol o una bèstia de grans dimensions amb grans urpes meitat gallina meitat home, filla del mateix Dimoni.  Sol atemorir els ignorants.

La Queixalets
La Queixalets / L'ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia

La Queixalets

Toneta va anar una nit gelada a la font i allà es trobà un xiquet de bolquers que plorava i plorava i li va dir: "Si ja té dentetes!". A la qual cosa el xiquet li va respondre amb veu de tro: "I queixalets també!", i va ensenyar unes dents que feienferedat. Tot seguit, el xiquet desaparegué i Toneta se n'anà a la font a pesar de l'ensurt. Allà va coincidir amb una dona vella i endolada que llavava en silenci. Toneta no va poder evitar-ho i li contà el que havia passat amb el xiquet i, de sobte, la va embruixar la Queixalets!

Home dels nassos
Home dels nassos / L'ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia

Home dels nassos

La seua característica principal és que té tants nassos com dies té l’any i per això canvia i canvia sense parar. Sempre va d’amagat i a correcuita, llevat de l’últim dia de l’any, que aprofita per a fer tot allò que té pendent i recórrer pobles i ciutats. Hi ha qui el veu mocant-se exageradament dalt d’un balcó quan la curiositat i la imaginació es barregen i fan de la vida una il·lusió.

El dimoni
El dimoni / L'ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia

El Dimoni

És la imatge de la maldat universal. Canvia de forma i pot ser un humà elegant o un monstre terrorífic. Tempta. Demana l’ànima a canvi de complir un desig molt fort. Si la víctima accepta, la seua ànima pot acabar exposada en la gran col·lecció que el dimoni té a l’infern. El Butoni és una de les seues representacions valencianes, un personatge entremaliat que es dedica a fer malifetes des de l'edat mitjana.

El Drac
El Drac / L'ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia

El Drac

A la Marina fa cinquanta anys era típic espantar els xiquets dient-los: “Que ve el drac, que ve el drac”. Aquest “drac” feia referència a l’apel·latiu d’Al-Azraq, el cabdill musulmà que va posar els cristians entre l’espasa i la paret. Viuen a prop de les serralades i habiten coves on són vigilants impertèrrits de tresors o es passegen per valls on sembren la mort entre els seus habitants.

El Caro
El Caro / L'ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia

El Caro

Té cap d’home barbut i cos de mussol. Les nits més fosques va volant per les muntanyes i el senten xiular com un pastor quan crida les cabres. També compta fins a sis. Té la veu molt potent i el senten de lluny: Ja en tinc una, ja en tinc dos, ja en tinc tres, ja en tinc quatre, ja en tinc cinc, ja en tinc sis... Ja no en tinc cap. I sempre torna a començar: Ja en tinc una... Diuen que compta cabres, les alça en pes i se les endú volant. No pot arribar mai a set.

L'Home del sac
L'Home del sac / L'ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia

L'Home del sac

Necessita urgentment una dutxa i sempre du un sac al coll. Mai no entra a les cases, sempre guaita pels carrers dels pobles esperant trobar alguna criatura despistada per a poder ficar-la al sac i endur-se-la lluny de la seua llar. Busca menuts i menudes que es porten malament i que córreguen pels carrers a deshora, moltes vegades du objectes com a reclams, com ara caramels.

La Bruixa
La Bruixa / L'ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia

La Bruixa

Es tracta d'una figura pràcticament universal, d'una dona que fa encanteris, ritus, conjurs i accions màgiques amb intencions malèfiques, o no. Podem trobar la valencianització d'aquestes històries en les rondalles d'Enric Valor com Les velletes de la Penya Roja, L’amor de les tres taronges o El Rei Astoret.

Fotografies: Iván Navarro | Disfresses: Alumnat EASD de València

També et pot interessar

stats