Els empresaris del joc denuncien inseguretat jurídica arran del projecte de llei del joc

Critiquen que es demanen més de 1.000 metres entre locals de joc per a renovar llicències.

D'esquerra a dreta: Alejandro Landaluce (director general de Cejuego), Luis Miguel Cabeza de Vaca (director de Relacions Institucionals de Codere) i Pedro García (secretari general d’Orenes).
D'esquerra a dreta: Alejandro Landaluce (director general de Cejuego), Luis Miguel Cabeza de Vaca (director de Relacions Institucionals de Codere) i Pedro García (secretari general d’Orenes).

Cejuego, la patronal del joc privat a Espanya, ha criticat el projecte de llei del joc de la Comunitat Valenciana i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari Compromís perquè, segons indiquen, presenten incongruències i creen inseguretat jurídica. Argumenten que si s'estableix una distància de 1.000 metres entre locals de joc, tant per a recintes nous com per a renovar llicències, molts es veuran obligats a tancar. Per aquest motiu, consideren que canviar la normativa d'aquesta manera els deixa desprotegits.

Alejandro Landaluce, director general de Cejuego, també ha criticat altres esmenes del projecte de llei del joc, com ara la que fixa que les màquines recreatives dels bars haurien d'estar inactives fins que el client demane jugar. Segons Landaluce, aquesta mesura seria un dur revés per al sector recreatiu i per a l'hostaler. També assegura que és inviable homologar els canvis en les 21.000 màquines que hi ha en un termini de tres mesos, tal com estableix la proposta legislativa. A més, afegeix que aquest tipus d'oci està perfectament normalitzat i permet a la Comunitat Valenciana ingressar més de 66 milions d'euros en concepte de taxa de joc.

Landaluce ha destacat que el projecte de llei del joc és molt dur amb el sector privat, però més lax amb el públic. Des de Cejuego no entenen que la instal·lació de terminals públics de Loteria Nacional o de l’ONCE en bars i altres locals no necessite autorització administrativa prèvia i, en canvi, augmenten els entrebancs a màquines recreatives i d’apostes.

Des de la Conselleria d'Hisenda neguen que hi haja cap contradicció perquè, asseguren, la normativa està en tràmit de debat parlamentari i encara no s’ha desplegat.

La problemàtica social creada pel joc, les addiccions de joves i adults, i la repercussió en les seues famílies s'ha tractat en el documental L'addicció invisible de Punt Docs, que es pot veure ací.

També et pot interessar