Elx es converteix en epicentre de la tecnologia aeroespacial

Elx (Baix Vinalopó) és aquesta setmana el centre mundial de la tecnologia aeroespacial. Durant cinc dies, més de 400 investigadors de les principals agències aeroespacials internacionals debaten sobre els avanços en energies per a reduir costos i en components per a satèl·lits, que són les últimes novetats per a un sector que torna a posar els ulls en els viatges a la Lluna.

Fa unes setmanes, l'Índia tornava a xafar la Lluna, concretament, el pol sud del satèl·lit. La carrera aeroespacial s'ha reactivat amb nous actors, però encara queden molts reptes, principalment l’abaratiment de costos.

Perquè llançar un quilo de matèria a l’espai i posar-lo en òrbita pot arribar a costar entre 30.000 i 100.000 euros. Si parlem d’un satèl·lit que pot pesar mil o dos mil quilos, les xifres dels costos es disparen, indica el catedràtic d'Electrònica Industrial de la Universitat Miguel Hernández (UMH) José Antonio Carrasco. 

Per això es busquen energies més barates i també nous materials que facen els satèl·lits més eficients. Veronique Ferlet-Cavrois, de l’Agència Espacial Europea, ha explicat a À Punt que estan intentant optimitzar la vida dels satèl·lits, les bateries i els panells solars millorant la gestió de la seua càrrega útil. 

A Elx hi ha dues empreses aeroespacials. PLD Space, que construeix coets comercials a baix cost i és responsable del disseny i la construcció del primer coet valencià, el Miura 1; i EMXYS, que fa components per a satèl·lits. 

Així mateix, la UMH ha dissenyat i fabrica un sensor que forma part d’un artefacte que aterrarà en un asteroide dins del programa de defensa planetària de l’Agència Espacial Europea, segons ha informat Carrasco a À Punt NTC. 

De moment, 400 enginyers de les principals agències espacials internacionals debaten a Elx els últims avanços del sector. Tot amb la vista posada en la missió Artemis, de l'Agència Espacial Europea, que portarà de nou tripulants a la Lluna a partir del 2025.