Elx aprova demanar que l'arròs amb crosta siga bé d'interés cultural
El seu origen es remunta a l'any 1490 i actualment es cou amb una xapa de metall damunt amb brases
El ple de l’Ajuntament d'Elx ha aprovat per unanimitat elevar una petició a la Conselleria de Cultura perquè l'arròs amb crosta siga bé d'interés cultural immaterial de la Comunitat Valenciana.
El procés per a aconseguir aquesta declaració va començar fa un any amb la seua aprovació en la junta local de govern i, durant aquest temps, l'Ajuntament ha treballat amb la Conselleria per a avançar en aquest reconeixement.
Segons el regidor de Turisme, Carles Molina, l'arròs amb crosta és "un símbol cultural" que Elx comparteix amb altres localitats com Oriola o Pego: "Les millors coses de la nostra vida es realitzen al voltant de l'arròs amb crosta", ha assegurat.
La seua possible inclusió en l'Inventari general del patrimoni cultural valencià com a bé d'interés cultural immaterial suposaria el reconeixement de la singularitat i la rellevància social, cultural i històrica que l'elaboració d'aquest plat representa per a tota la població, independentment del lloc on s'elabore.
L’origen de la crosta
El seu origen es remunta a l'any 1490, quan apareix en el receptari de Ruperto de Nola, cuiner real de Fernando Nápoles, encara que en aquells dies el seu nom era "arròs en cassola al forn", donat el seu origen català i la seua elaboració en l'antic Regne d'Aragó.
A Elx, l'arròs amb crosta es menja des de mitjan segle XIX, encara que amb motiu de la fam produïda per la Guerra Civil i la Postguerra es va produir una paralització en la seua elaboració; va ser en aquest moment quan va passar a dir-se crostabuida, ja que a penes contenia arròs i una mica d'ou a vegades.
La característica de l'arròs amb crosta d'Elx, a diferència del d'altres llocs, és que es cou amb una xapa de metall damunt amb brases, l'anomenada crostera. Ja en la dècada dels anys seixanta del segle XX, el plat es va fer molt popular perquè molts emigrants van obrir restaurants en què van incloure aquest plat en la seua carta.
La seua popularitat li va valdre el 1974 la inclusió en els fullets de promoció gastronòmica elaborats pel Ministeri d'Informació i Turisme, el mateix any en què a Elx es va celebrar el primer concurs d'arròs amb crosta.
