Edurne Pasaban: “He vist la mort més a prop ací, amb una depressió, que a la muntanya”
L’alpinista participa junt amb un jove sirià que va ser segrestat i la fundadora de Mares en Acció en una xarrada a València davant de més de 1.600 joves
Més de 1.600 joves han omplit aquest dimarts el Palau de Congressos de València per a impregnar-se dels aprenentatges de tres persones que han descobert què és el que realment importa en la vida gràcies a una experiència intensa que els ha tocat travessar. L'alpinista Edurne Pasaban, primera dona que ha conquerit els huitmils del planeta; Abdul, un jove sirià segrestat per l'Estat Islàmic, i la creadora d'una fundació valenciana que acompanya menuts sense pares als hospitals han protagonitzat la conferència organitzada per la fundació El que de Veritat Importa. L’organisme treballa des de 2007 per a ajudar a transmetre al jovent valors universals, com ara la superació o el respecte, mitjançant la paraula.
No fa falta eixir de les nostres ciutats o barris per a prestar un servei o millorar el món.
A Pasaban mai ningú li havia dit que una depressió seria més complicat que qualsevol dels catorze huitmils que va coronar. “Jo he vist la mort més a prop en la meua vida ací que en la muntanya” ha arribat a confessar l’alpinista. Per a ella, el principal aprenentatge després d’eixir d’un “forat negre” com el que li va tocar transitar és que “la vida continua, i la teua vida ha de continuar, i has de continuar fent el que realment t’agrada”.
A Abdul la vida li va forçar a rebre la lliçó més difícil quan només tenia catorze anys. El jove explica que l’Estat Islàmic el va raptar a ell i a altres menors en la mateixa situació, els van llavar el cervell i els van obligar a exercir de xiquets soldat contra el seu mateix poble. Després de l’experiència, el que importa per a ell és recordar que “tu eres el que tens, els teus valors i els teus records”. El jove sirià aprofita per a recordar que encara queda en el món gent patint, “milers d’Abduls” travessant situacions tan dures com la que li va tocar viure a ell.
Pel que fa a Majo Jimeno, li va canviar la vida quan va descobrir com passaven els dies i les nits a soles als hospitals els xiquets malalts que no tenien pares o no se'n podien fer càrrec. Aleshores va crear la fundació Mares en Acció, i l’experiència li ha permés comprovar com el caliu d’un acompanyament humà i sensible repercuteix en ràpides millores en els menors. Per a ella, l’aprenentatge està clar: “No fa falta eixir de les nostres ciutats o barris per a prestar un servei o millorar el món.”
