Dret a l'oblit: Què passa amb la petjada digital quan ja no estem?

Cada dia compartim una gran quantitat d'informació en internet. Les fotografies, els comentaris, els nostres comptes i subscripcions en xarxes i plataformes conformen el nostre patrimoni digital. Però què passa amb tot aquest volum de dades quan morim?

L'advocat i president de la secció de dret digital del Col·legi d'Advocats de València, Salvador Silvestre, ha explicat en el programa El Dia de la ràdio d'À Punt que per a protegir les nostres dades s'ha establit el dret a l'oblit en internet.

La llei de protecció de dades de 2018 reconeix el dret a decidir sobre la petjada digital i regula la normativa sobre el testament digital. Així mateix, Silvestre ha aclarit que les empreses de serveis digitals tenen l'obligació de tancar i suprimir el compte quan hi ha una defunció, però amb un matís: sempre que es demane.

Però el patrimoni digital no es limita als perfils en les xarxes socials i al contingut publicat, també inclou totes les dades vinculades a continguts no publicats, com ara els comptes de correu electrònic, els magatzems d'arxiu en núvols o les subscripcions a serveis digitals com Netflix, Amazon o Spotify. En definitiva, és tracta d'administrar tot el nostre rastre multimèdia, que augmenta dia a dia a causa de l'ús que fem dels mitjans virtuals. Per això, l'advocat recomana anar a un notari per tal de gestionar tot aquest volum d'informació.

Com es gestiona el llegat digital

Per tal de donar resposta a aquesta nova necessitat, estan sorgint cada vegada més empreses especialitzades. Com a exemple trobem Voluntua, una companyia que amb l'autorització de l'usuari, contacta amb les diverses plataformes per a donar de baixa els perfils i eliminar la nostra empremta. Jaume Selva, creador d'aquesta companyia, ha explicat a À Punt que aquesta feina la pot fer qualsevol usuari, però encara no és una tasca senzilla i s'allarga en el temps.

Les famílies també poden eliminar els comptes, ha puntualitzat Selva, però per a poder-ho fer, les plataformes han de verificar que la relació amb la persona en qüestió. "És complicat i poc agradable, ja que es tracta de les dades d'una persona difunta", ha explicat Selva.

A Espanya, més de 80.000 usuaris i usuàries han demanat Google que esborre el seu rastre en internet des que, el 2014, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va obligar els buscadors d'internet a atendre els drets individuals de suprimir certes adreces quan són "inadequades, irrellevants o excessives". Per cada deu sol·licituds que s'han tramitat a la Unió Europea, una es fa al nostre país i és el quart estat amb més reclamacions del continent, només superat per França, Alemanya i el Regne Unit.

Els precedents del dret a l'oblit, el cas de Mario Costeja

Un cas paradigmàtic és el de Mario Costeja. Abans que s'establira l'actual normativa sobre la petjada digital, aquest advocat gallec va interposar una demanda contra Google. Demanava que s'eliminaren dades sobre un embargament que havia saldat i que considerava que el perjudicava.

El 2014, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va donar la raó. Per primera vegada, una sentència de Luxemburg reconeixia el dret a l'oblit en internet i el gegant tecnològic nord-americà va haver d'eliminar tota la informació relacionada amb el seu cas. "És important separar la llibertat d'expressió i el tràfic de dades", ha afirmat l'advocat.

El cas Costeja va assentar els primers precedents en la justícia europea sobre la protecció de dades en internet. Tanmateix, Costeja considera que encara hi ha molta faena a fer: "Falta legislació més potent, control i transparència".