Les dones gitanes aprofiten les xarxes socials per a eliminar barreres i prejuís
En el Dia Internacional del Poble Gitano, els col·lectius reivindiquen la seua cultura.
Les xarxes socials estan transformant a poc a poc els usos i els costums del tradicional sistema patriarcal generacional dels gitanos. Uns canvis que estan encapçalant les dones i els joves. En el Dia Internacional del Poble Gitano, els col·lectius aprofiten per a reivindicar la cultura i les tradicions de la seua ètnia. Unes tradicions que tot i que podrien semblar allunyades de la societat de la informació, estan ajudant a visibilitzar-les. De fet, el moviment associatiu de dones gitanes està encapçalant un canvi gradual de mentalitat que ha trobat en les noves tecnologies un aliat.
Xarxes contra barreres
Xarxes contra barreres
Per a María Esther López, professora de la Universitat Internacional de València (VIU) i autora de treballs sobre el poble romaní, el poble gitano gira al voltant de dos valors fonamentals, la solidaritat i la família. Un grup de dones "molt qualificades intel·lectualment estan avançant, no sense dificultats, i capitalitzant les xarxes socials per a donar a conéixer el seu col·lectiu sense deixar de ser elles, de ser gitanes". Per a López, hui és habitual veure els joves, gitanos o paios, utilitzant internet per a, per exemple, buscar faena, però alhora, aquests joves estan "exposats a una plèiade d'estereotips i estigmes que circulen sobre el seu poble en la mateixa xarxa".
D'altra banda, López apunta que la tecnologia mòbil ha trastocat els àmbits d'intercanvi entre generacions i en moltes ocasions substitueixen el consell i la paraula dels qui sempre l'han donada com a valor i senya d'identitat. Del que es tracta és de fer servir els avantatges de la societat de la informació per a eliminar prejuís i estereotips, i aportar alhora llum sobre el poble gitano. En definitiva, tindre una major projecció social que beneficie tot el grup.
Una efemèride amb història
Una efemèride amb història
El 8 d'abril és una fita històrica per als gitanos. Aquest dia de fa ara 47 anys, activistes de més de 25 països celebraren un congrés internacional a Londres que marcaria un abans i un després en la consciència identitària del poble romaní. D'allí eixiria una bandera i un himne. Poc després, arribaria la declaració del poble gitano com a minoria cultural no governamental de l'ONU i la normalització de la llengua romaní.
Des d'aleshores, les associacions gitanes lluiten per la defensa de la seua llengua, cultura i tradicions, repartides arreu del món. A Europa, són la primera i més important minoria ètnica. 750.000 gitanos viuen a Espanya, 53.000 d'ells a la Comunitat Valenciana. Les seues principals reivindicacions són combatre la desigualtat i l'exclusió, millorar la qualificació professional, afavorir l'accés al mercat laboral i a l'escola, combatre l'absentisme i eradicar la segregació de barris i escoles.
Precisament enguany, la Fundació Secretariat Gitano, l'entitat que presta servei al desenvolupament de l'ètnia a tot Europa, ha volgut posar el focus en les situacions de desigualtat dels més menuts a l'escola. Amb la campanya pretenen donar visibilitat a la segregació escolar que afecta milers de xiquetes i xiquets gitanos de tot Espanya, una situació que vulnera els seus drets i en perpetua la discriminació.
