Diferents col·lectius recorren al TC contra l'arxivament de la querella presentada pel projecte Castor
La querella es dirigia contra cinc exministres i els responsables de l’exconcessionària de la planta ESCAL-UGS.
L'Observatori del Deute en la Globalització, el col·lectiu activista Xnet i l'Institut de Drets Humans de Catalunya, promotors de la querella contra el Castor, han anunciat que han presentat un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional "per vulneració del dret fonamental a la tutela judicial efectiva”.
Aquesta mesura judicial es produeix després que l’Audiència Nacional desestimara i confirmara l’arxivament de la querella contra cinc exministres i els responsables de l’exconcessionària del Castor, ESCAL-UGS, de diversos delictes, entre ells prevaricació, estafa, frau a l'administració i malversació.
La querella es dirigia contra els exministres socialistes Joan Clos i Miguel Sebastián, que van ocupar la cartera d'Indústria; l’extitular de Foment, Magdalena Álvarez; l’exministra d’Agricultura, Elena Espinosa; i José Manuel Soria (PP) per la seua etapa en Indústria. A més, s'estenia contra el president d’Escal UGS, Recaredo del Potro; Florentino Pérez, per la participació del 60% que tenia ACS; l'exsecretari general d'Energia socialista, Ignasi Nieto, i l'exconseller de Medi Ambient de la Generalitat, Juan Cotino.
En el recurs d'empara presentat ara davant del Tribunal Constitucional, el grup ciutadà afirma que "en aquest cas està en joc la credibilitat del conjunt del sistema polític i econòmic, i també del judicial si no investiga".
Així mateix, denuncia "l’existència de corrupció en l'administració pública espanyola a partir de l'anàlisi d'un conjunt d'elements acreditats que demostren, més enllà de la complexitat del projecte, una inaudita facilitat de tramitació del projecte Castor acompanyada d'un singular resultat: una infraestructura que no és operativa però que mitjançant la seua construcció la projectista ha ingressat altíssimes quantitats i tot açò assumit per la ciutadania en la factura del gas per un valor d'1.350.730.000 euros".
A més, lamenten que "el marc jurídic internacional de la lluita contra la gran corrupció quede "orfe de tutela en aquest cas" i fan al·lusió a la "corrupció mediambiental" generada sobre aquest tema.
"En aquest cas, és notori i conegut que el projecte Castor ha sigut la causa d'importants moviments sísmics a la zona de Tarragona i Castelló (...). No obstant això, i més enllà del resultat concret del procediment, ningú pot negar a hores d'ara que ha existit afectació mediambiental arran del fallit projecte Castor", es constata en el recurs.
Declara el perit d’Enagás per explicar les injeccions de gas
Aquest dimarts declara en el jutjat d‘instrucció número 4 de Vinaròs un dels perits de l’Empresa Nacional del Gas (Enagás) per a aclarir per què es va seguir injectant gas a la planta Castor, a Vinaròs. En concret, el jutge investiga els fets que es van produir la nit del 12 de setembre de 2013, en què el flux d’injecció es va reduir de 350.000 nm³/h a 175.000.
D’aquesta manera, s’investiga perquè en aquesta data es va injectar el màxim cabal de gas diari previst, quan ja s’havia alertat a l’exconcessionària de la planta Castor, Escal UGS, que aquestes operacions estaven originant terratrémols.
El 2009 Castor pretenia ser el magatzem estratègic de gas natural més gran d'Espanya. Després de cinc anys i més de 500 terratrémols, el govern espanyol va decidir no posar-lo en marxa perquè les primeres injeccions de gas havien fet tremolar la terra a Tarragona i al Maestrat.
