La diferència entre rebel·lió i sedició, clau en la sentència del ‘procés’

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València Carlos Flores explica els detalls de cada delicte.

El catedràtic de Dret Constitucional de la UV Carlos Flores

Les diverses filtracions que hi ha hagut durant el cap de setmana sobre la sentència del juí pel procés independentista de Catalunya apunten que el Tribunal Suprem condemnarà els principals responsables per delictes de sedició i malversació, però descarta l'acusació de rebel·lió que havia formulat la Fiscalia.

Aquesta distinció és clau en la sentència perquè comporta penes diferents en cadascun dels casos. El catedràtic de la Universitat de València i doctor en Dret, Carlos Flores Juberías, explica a À Punt NTC els detalls de cada delicte. Segons el Codi Penal, el delicte de rebel·lió castiga els qui s'alcen violentament i públicament per a, entre altres objectius, declarar la independència del territori nacional.

La clau per a acusar i condemnar per aquest delicte està, precisament, en l'ús de la violència. A Espanya només s'ha condemnat per rebel·lió els autors de l'intent de colp d'estat del 23F de 1981. Als promotors, Antonio Tejero i Jaime Milans del Bosch, els condemnaren a 30 anys de presó, la pena màxima prevista.

En canvi, el Codi Penal tipifica el delicte de sedició en aquells contra l'orde públic. Castiga aquells que, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcen públicament i tumultuàriament per a impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis. La sedició està penada amb entre quatre i huit anys de presó, però pot elevar-se als deu anys per als líders o fins i tot als quinze per a les autoritats que incorren en aquest alçament públic i tumultuari.

També et pot interessar