Cinc mites sobre l'orgasme femení: desmentim falses creences i derroquem tabús

El Dia Internacional de l'Orgasme Femení se celebra mundialment el 8 d'agost des de l'any 2006, amb l'objectiu de visibilitzar la sexualitat femenina, proporcionar-ne informació i parlar-ne sense prejuís ni tabús.

L'origen d'aquest dia mundial té lloc al llogaret brasiler d'Esperantina, on el regidor José Arimateia Dantas Lacerda es va interessar en un estudi realitzat per la Universitat Federal de Piauí que concloïa que el 28% de les dones de la regió eren anorgàsmiques, és a dir, no aconseguien tindre orgasmes.

Arimateia va considerar que aquest resultat demostrava una problemàtica greu de salut pública i va aconseguir que s'aprovara al ple municipal una moció per a declarar un dia que commemorara l'orgasme femení i que havia de servir per a parlar obertament de la sexualitat femenina, històricament reprimida i negada, i de la sexualitat sana.

El dia escollit va ser el 8 d'agost i, des d'aleshores, algunes associacions de dones començaren a retre homenatge a l'orgasme femení aquest dia amb campanyes de conscienciació sobre salut sexual. Posteriorment, les xarxes socials han fet el seu paper perquè aquesta celebració s'estenga a l'àmbit mundial.

Mites sobre l'orgasme femení

La importància de reivindicar l'orgasme femení i parlar-ne obertament radica en la seua invisibilització al llarg de la història, fet que ha generat una sèrie de mites o falses creences que, tot i haver estat llargament desmentides, encara estan molt esteses en l'imaginari col·lectiu.

• L'anatomia clitoriana amb tots els seus elements va ser descrita per complet per primera vegada el 1998 per la uròloga australiana Helen O'Connell. Fins aleshores es pensava que el clítoris era només la part visible externament, però aquest òrgan femení dedicat exclusivament al plaer s'estén per l'interior dels llavis majors i el perineu i rodeja el terç inferior de la vagina.

• Aquesta afirmació, que és la base de la concepció coitocentrista del sexe, és falsa perquè la vagina no té quasi terminacions nervioses mentre que el clítoris en té 8.000. De fet tampoc existeix un orgasme vaginal i un altre clitorià, tots s'obtenen mitjançant l'estimulació del clítoris però poden assolir-se de forma diferent. El desconeixement de l'anatomia clitoriana va fer que s'assumira que els orgasmes obtinguts mitjançant la penetració eren vaginals, però realment quan una dona arriba a l'orgasme mitjançant la penetració, es deu a l'estimulació del clítoris a través de la vagina, ja que aquest òrgan femení dedicat exclusivament al plaer s'estén per l'interior dels llavis majors i el perineu i rodeja el terç inferior de la vagina.

• Contràriament al que s'ha pensat al llarg de la història, les dones que poden tindre més d'un orgasme durant un mateix encontre o pràctica sexual no són una estranya excepció ni una minoria. Estudis recents demostren que la multiorgàsmia és una capacitat que tenen pràcticament totes les dones.

• Fins ara cap estudi científic ha pogut demostrar aquesta afirmació. segons Vita Arrufat, metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública a Castelló, amb l'edat, la sexualitat canvia i també entra en una altra etapa, però en absolut s'acaba. Els problemes derivats de l'envelliment, com ara la sequedat i l'atròfia vaginal, que poden produir dolor en el coit, si es tracten adequadament, no han de suposar cap impediment per a gaudir del sexe. És més, la fisioterapeuta Mireia Grossman recomana tindre orgasmes com a teràpia contra l'atròfia vaginal.

• Els estudis han demostrat que, en la gran majoria dels casos, es tracta d'un problema d'orde psicològic: por de perdre el control, falta de coneixement de la pròpia anatomia, educació repressiva, traumes viscuts, sentiment de culpabilitat, etcètera.