El Dia Internacional contra l'LGTBIfòbia en l’esport denuncia les discriminacions que pateix el col·lectiu

La falta de referents a escala mundial fa que la desigualtat es perpetue.

L’Altrincham, un equip de futbol anglés, vist durant un partit una samarreta a favor de la visibilitat LGTBI
L’Altrincham, un equip de futbol anglés, vist durant un partit una samarreta a favor de la visibilitat LGTBI / Phil Noble (Reuters)

El 19 de febrer està reconegut com el Dia Internacional contra l'LGTBIfòbia en l’esport, un sector en què tant homes com dones pateixen discriminacions que no deixen de ser un reflex dels estereotips dels quals les nostres societats encara són víctimes.

L'LGTBIfòbia afecta molts diferents nivells, ja que està present tant en la popular Lliga professional del futbol, com en qualsevol pràctica esportiva minoritària. Segons Jorge García Pascual, vicepresident del club esportiu LGBTI Samarucs, el problema radica en l’associació implícita del concepte de masculinitat amb l’esport, el qual es considera generalment com una activitat que “és només per a homes, que pareixen homes i es comporten com a homes”. García Pascual explica que és això el que exclou qualsevol persona amb una entitat o expressió de gènere diferent de l'heteronormativa i, afegeix, és el que fa que l’esport femení haja sigut tractat tradicionalment de manera marginal.

Els experts i expertes en aquesta matèria ressalten la importància dels referents. L’actual falta d’esportistes en actiu que normalitzen públicament la seua identitat de gènere o orientació sexual perpetua aquesta pressió que pot sentir tant un futbolista professional com una xiqueta al vestuari del gimnàs del seu barri. Perquè eixos murs caiguen i la societat assimile una actitud realment oberta, cal, per tant, un compromís col·lectiu que incloga federacions, esportistes i polítics per tal de donar suport a les persones afectades, segons assenyalen.

El futbol com a referent de masses

Aquesta reivindicació coincideix amb la data de naixement de Justin Fashanu, un futbolista anglés que va arribar a la fama gràcies a un fitxatge milionari, però que va acabar suïcidant-se després del rebombori en què va derivar la seua posterior eixida de l’armari. Encara hui es tracta d’un dels pocs exemples històrics a escala mundial d’un esportista d’èxit popular que va decidir fer pública la seua orientació sexual.

Segons Salomé Medina, del col·lectiu LGTBI Diversitat, malgrat que Espanya ha avançat molt en els últims anys quant a drets LGTBI, en el món esportiu encara és un tema tabú. Explica que “un dels grans focus d’LGTBIfòbia són els estadis de futbol” perquè, “estadísticament, no ixen els comptes, si cap jugador de futbol professional ha declarat obertament la seua orientació sexual”.

També et pot interessar

stats