Deu partits registren una proposició no de llei per a acabar amb “la imposició del castellà”

Demanen que s'inicien totes les accions pertinents perquè les llengües pròpies diferents al castellà “gaudisquen del mateix reconeixement”.

Representants dels deu partits que han presentat la PNL sobre pluralitat lingüística
Representants dels deu partits que han presentat la PNL sobre pluralitat lingüística / EuropaPress

Compromís, Unides Podem, ERC, Bildu, PNB, Junts, PDeCAT, Més País, la CUP i el BNG han registrat conjuntament una proposició no de llei (PNL) que insta a posar fi a la “imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal” i que es permeta l'ús de les diferents llengües del país en institucions nacionals amb independència de la seua ubicació.

Entre elles, citen les Corts Generals (Congrés i Senat), així com el Tribunal Constitucional, el Suprem i l'Audiència Nacional, l'Agència Tributària, la Seguretat Social i empreses públiques com la Ràdio Televisió Espanyola.

La iniciativa parlamentària que s’ha de debatre en el ple del Congrés també exigeix que es garantisca el deure que els funcionaris sàpien la llengua pròpia dels territoris on presten servei. A més, aquestes formacions reclamen que es done suport a les reformes estatutàries perquè es reconega l'oficialitat de les llengües pròpies del país que encara no han obtingut aquesta condició, com és el cas de l’asturià.

Els deu grups signants de la iniciativa expliquen en la seua PNL que Espanya ha de complir amb els acords internacionals que ha ratificat, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, així com la Declaració Universal dels Drets Lingüístics o el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics.

Posar fi a la “discriminació lingüística”

En aquesta línia, exhorten el Congrés perquè es garantisca la diversitat lingüística i el pluralisme, atés que l'Estat “ha de ser excloent amb totes les discriminacions, independentment de la raó, també la lingüística”.

“Aquest estat, que parteix d'una tradició monolingüe en l'administració central, ha de ser conscient de la situació de discriminació a la qual han sigut sotmesos els habitants d'aquests territoris i generar polítiques actives de la recuperació de la seua dignitat i autoestima que permeten l'exercici efectiu dels seus drets lingüístics”, raona la proposició.

Per tant, aquestes formacions demanden que s'inicien totes les accions pertinents perquè les llengües pròpies diferents al castellà “gaudisquen del mateix reconeixement”, i els seus habitants “dels mateixos drets i deures que reconeixen al castellà”.

Ús de les llengües sense rang cooficial en l'administració

Al costat de l'impuls de reformes estatutàries en aquells territoris amb llengua pròpia sense rang de cooficialitat, demanen que l'Estat garantisca la capacitació de les llengües pròpies en el personal de totes les administracions públiques, inclosa la justícia, i l'ús generalitzat en les pàgines oficials, així com el “reconeixement internacional” d'aquestes llengües en “paritat amb el castellà”.

D'aquesta manera, han fet una crida a posar fi a la “imposició legal exclusiva” del castellà en la normativa estatal, que afecta “de manera frontal a l'àmbit econòmic i singularment a l'etiquetatge”. Enfront d'això, exigeixen la posada en marxa d'una política que acabe amb aquesta “discriminació” i fomente el coneixement d'altres llengües.

Finalment, insten que es permeta l'ús administratiu de les diferents llengües, “entre territoris del mateix espai lingüístic, dins i fora de les fronteres administratives” i que se subscriguen acords “per a la recepció recíproca dels mitjans de comunicació dins d'eixos espais lingüístics”.

Podemos: “És una defensa d'un dret fonamental”

La portaveu adjunta d'Unides Podem, Sofía Castañón, ha destacat que aquesta PNL cerca “la defensa dels drets dels parlants, de les diferents llengües de l'Estat”, perquè són drets fonamentals. “Això mai és minva per als drets d'uns altres. Reconéixer, dignificar la nostra diversitat lingüística ens fa un país millor, ens descriu d'una manera més certa i és d'una riquesa cultural innegable”, ha afirmat.

També et pot interessar

stats