Deu anys de presó per al fisioterapeuta que va abusar d’una menor amb paràlisi cerebral a Torrent

L’Audiència Provincial de València ha condemnat un jove, fisioterapeuta, a deu anys i quatre mesos de presó per abusar sexualment d'una xiqueta de dos anys i huit mesos amb paràlisi cerebral i retard en el desenvolupament motor.

El tribunal condemna el fisioterapeuta per un delicte d'abús sexual a menors de setze anys i, a més de la pena de presó, li imposa una inhabilitació especial per a exercir qualsevol treball o activitat que comporte el contacte regular i directe amb menors d'edat durant díhuit anys.

A més, l'Audiència l’ha condemnat a pagar, en concepte de responsabilitat civil, 10.350 euros a la víctima, a més de 20.300 euros a la mare i 5.000 euros al pare.

A pesar que en el judici el condemnat va defensar que "únicament" estudiava el sòl pelvià de la menor per a valorar-ne la mobilitat, una exploració per a la qual assegurava comptar amb el consentiment i coneixement dels progenitors, el tribunal no ha cregut la seua versió.

La Fiscalia reclamava per al jove dotze anys de presó per un delicte d'abús sexual i, alternativament, catorze anys per agressió sexual; mentre que l'acusació particular, que representava els pares de la menor, reclamava quinze anys de presó per al sanitari i, la defensa, l'absolució. L'Audiència ha fixat, finalment, deu anys de presó.

El condemnat prestava des del 2017 els seus serveis de fisioterapeuta en una empresa a la qual l'Ajuntament de Torrent havia adjudicat eixe mateix any el contracte del servei del Gabinet Psicopedagògic Municipal.

La xiqueta víctima de l’abús sexual, que patia paràlisi cerebral i retard en el desenvolupament motor que li impedia caminar, va començar a rebre rehabilitació des de principi del 2022. Entre la rehabilitació que rebia, estaven els serveis del fisioterapeuta ara condemnat.

El 3 de maig del 2022, els pares de la xiqueta van acudir a la seua cita a les instal·lacions de la Casa de la Dona de Torrent, on es duien a terme les sessions de fisioteràpia. Quan l'acusat estava amb ella a porta tancada, “amb ànim de satisfer el seu desig sexual i sense una finalitat terapèutica” i aprofitant-se de la vulnerabilitat de la menor, la va desvestir i va abusar d'ella, segons recull la sentència.

La mare de la menor, alertada pels plors de la xiqueta, va mirar per una estreta franja del vinil que cobria la porta del despatx on estava el fisioterapeuta amb la seua filla i va veure el sanitari amb la menor damunt dels seus genitals, però no va poder obrir la porta. Va ser en eixe moment quan la dona va alertar el seu home, que estava esperant al carrer, i este va pujar. El marit va colpejar la porta fins que va aconseguir obrir-la i els dos pares van poder entrar en l'estada.

En aquell moment, la mare va agafar la xiqueta, que tenia el bodi descordat i el bolquer posat a l'inrevés, i la va portar a urgències. Allà, els sanitaris li van diagnosticar diverses lesions que van requerir assistència i li van provocar un trastorn d’estrés posttraumàtic.

El tribunal considera provat que l'actuació del condemnat va tindre un "significat sexual" i va constituir "objectivament" una limitació de la llibertat sexual de la víctima "sense cap fi terapèutica o assistencial".

El tribunal ha tingut en consideració la "fiabilitat" de les declaracions dels pares de la menor i dels testimonis, "imparcials i fiables", que van indicar en el judici que la denúncia no va ser preparada amb antelació, sinó "espontània" i que els pares van mostrar una "palesa" alteració anímica, "molt probablement a causa del que havien observat en la sessió de fisioteràpia".

Sense explicació alternativa

L’Audiència estima que les declaracions dels pares són "incompatibles" amb les explicacions del sanitari i amb una possible finalitat terapèutica. Per la seua banda, afirma que es va negar a admetre els fets que detallaven els pares de la xiqueta “i no ha donat una explicació alternativa”.

A més, l’Audiència creu que hi ha altres fets que “corroboren” la intencionalitat del condemnat i descarten la terapèutica. Entre estes circumstàncies, la de no constar indicació fisioteràpica per a l'exploració íntima; que l'acusat no va informar els pares de l'ús d'una tècnica tan invasiva o que va tancar la porta amb clau per a fer la sessió en què va abusar de la menor.

Així mateix, el fet que desvestira la xiqueta o que no utilitzara els procediments i mitjans habituals, sinó que usara un preservatiu; que no obrira la porta, malgrat l'alteració de la mare; que intentara desfer-se del preservatiu usat o que tinguera ADN de la xiqueta en els calçotets han descartat els arguments oferits per l'acusat.