Detingudes 129 persones en la desarticulació d'una xarxa de matrimonis de conveniència a Alacant
Els casaments eren concertats principalment al jutjat de pau de Santa Pola i els contraents pagaven fins a 10.000 euros
La Policia Nacional ha detingut 129 persones després de desarticular un entramat dissenyat presumptament per una advocada i que es dedicava a l'obtenció de permisos de residència per a estrangers en situació irregular mitjançant la celebració de matrimonis de conveniència, segons han explicat en un comunicat. Els matrimonis eren concertats principalment al jutjat de pau de Santa Pola (Baix Vinalopó) i pels quals els contraents pagaven fins a 10.000 euros.
Els arrestats, 66 homes i 63 dones, són de nacionalitat, predominantment, espanyola, marroquina i algeriana, tot i que també n'hi ha diversos originaris de l'Iran, l'Argentina i Bangladesh. Tenen entre 23 i 71 anys, i estan acusats dels presumptes delictes contra el dret dels ciutadans estrangers, falsedat documental, fals testimoniatge i pertinença a grup criminal.
La investigació s'ha dut a terme durant tres anys i s'han pogut detectar 72 matrimonis de conveniència que s'han traduït en 51 permisos de residència de familiar comunitari "suposadament il·legals, dels quals s'ha sol·licitat l'extinció", segons amplia la Policia Nacional. La investigació creu que la xarxa operava des del 2017 en les províncies d'Alacant i Múrcia, tot i que la cap d'aquesta es troba a Elx, on té una gestoria.
La finalitat de la trama era aconseguir, mitjançant la celebració de matrimonis de conveniència entre ciutadans espanyols i estrangers no comunitaris, l'obtenció de permisos de residència de familiar comunitari per a aquests estrangers en situació irregular, principalment originaris del Marroc i Algèria, a canvi de grans quantitats de diners.
Les persones que col·laboraven amb aquesta advocada exercien diferents funcions dins de l'organització. Uns feien treballs de captació de contraents buscant interessats a regularitzar la seua situació il·legal a Espanya i una persona d'origen espanyol per a cada una d'aquestes persones. Per la seua banda, els intermediaris i els catalogats pels investigadors com "empadronadors" proporcionaven, mitjançant documentació falsa, la cobertura legal perquè es poguera dur a terme la tramitació del matrimoni. Per a fer possible aquests fraus, a més, es buscava falsos testimonis i l'advocada preparava els contraents per a tractar de garantir una mateixa versió de la relació.