Detecten a València la presència del cuc pulmonar de la rata, causant d'un tipus de meningitis

Es considera la causa més freqüent d’un tipus de meningitis, i el primer lloc on s’ha detectat en tota l’Europa continental ha sigut València. Parlem de l'Angiostrongylus cantonensis, comunament conegut com a cuc pulmonar de la rata, un paràsit zoonòtic (és a dir, capaç de ser transmés a l'ésser humà) que s’introdueix en les artèries pulmonars de les rates.

Una investigació liderada pel grup Paràsits i Salut de la Universitat de València en la qual també participa l'Institut de Biotecnologia de la Universitat de Granada, ha localitzat el paràsit en dues espècies (rata d'embornal i rata negra) ubicades tant en la ciutat com en l’horta. L’estudi, que ha analitzat 90 exemplars d’ambdues espècies, ha revelat que el cuc es trobava en un 9% dels rosegadors estudiats, una xifra que l’equip investigador, liderat per Maria Teresa Galán Puchades, descriu com una “àmplia distribució”.

Aquest cuc, detectat per primera volta l’any 1935 a la Xina, és l'agent causal més comú en l'ésser humà de la meningitis eosinofílica, una malaltia greu que provoca la inflamació de la membrana que cobreix el cervell i per a la qual no existeix un tractament específic.

Fins ara, la presència del paràsit només s’havia detectat en rates de Tenerife i en eriçons de Mallorca. "Tant la globalització com el canvi climàtic estan afavorint l'expansió d'aquest paràsit zoonòtic d'origen asiàtic", destaca Galán Puchades en un comunicat de la Universitat de València.

L’encisam i els caragols, la via d’entrada del cuc als humans

La transmissió d’aquest paràsit als humans és alimentària, i es produeix a través de verdures crues en amanides, com encisam, col o raves, i també per la ingesta de caragols o crustacis poc cuinats, encara que aquest segon supòsit és menys comú. 

Açò s’explica pel cicle biològic del cuc pulmonar de la rata. Les larves del cuc en un primer estadi de desenvolupament passen a través dels excrements de les rates a caragols i les bavoses. Les larves passen dins d’aquests animals a un tercer estadi de desenvolupament, i són dipositades en les verdures a través de la bava o els excrements. 

Quan una persona menja aliments contaminats les larves traspassen la paret intestinal i es transmeten a través de la sang fins al cervell, on el paràsit pot infectar-lo i provocar la meningitis eosinofílica. Els quadres severs d’aquesta malaltia poden resultar en atacs, lesions cerebrals, trastorns visuals, coma i fins i tot, la mort. 

Per tal d’evitar la contaminació amb aquest paràsit caldria netejar les verdures que mengem fresques "amb bona cosa d'aigua, fulla a fulla" i cuinar bé productes com els caragols abans de menjar-los. Galán tranquil·litza respecte a la ingesta d'aquests ingredients quan estan cuinats "la larva no resisteix les altes temperatures del cuinat, les paelles amb caragols, els caragols en llauna o qualsevol altra recepta que comporte cuinar completament el producte seria segura". El mateix podríem aplicar-ho als crancs o altres animals d'aigua dolça que poden ser portadors del cuc.

També és important impedir que les criatures juguen amb caragols o bavoses i, en cas de no poder evitar-ho, rentar-los bé les mans, i sempre rentar-se a fons les mans després de fer activitats de jardineria. 

Finalment, cal combatre la presència de rosegadors i gasteròpodes a les cases i en les proximitats dels depòsits d’aigua.

L'horta de València, l'escenari idoni per al cicle biològic d'aquest cuc

La investigadora Maria Teresa Galán Puchades destaca que València "reuneix les característiques climàtiques ideals per al desenvolupament del cicle biològic del cuc de la rata". Si a aquest fet li afegim que comptem amb una considerable superfície d'horta envoltant la ciutat, i que aquesta se situa prop d'un dels ports més importants per a la importació de tota la península (cal recordar que la principal via d'entrada de les rates, i de les malalties que transmeten és marítima), l'equació és encara més favorable per a la transmissió d'aquest paràsit.