Desxifren el genoma de la medusa immortal que rejoveneix en comptes d'envellir

Un equip d'investigadors de la Universitat d'Oviedo ha desxifrat el genoma de la medusa immortal (Turritopsis dohrnii) i ha definit diverses claus genòmiques que contribueixen a estendre'n la longevitat fins al punt d'evitar la mort.

La diminuta medusa objecte d'estudi, de tan sols alguns pocs mil·límetres de longitud, té la capacitat de revertir la direcció del seu cicle vital cap a un estadi anterior asexual anomenat pòlip.

Segons ha informat la Universitat d'Oviedo, l'estudi, dirigit per Carlos López-Otín, s'ha publicat en la revista americana Proceedings of the National Academy of Sciences.

La immensa majoria dels éssers vius, després de l'etapa reproductiva, avancen en un procés característic d'envelliment cel·lular i tissular que culmina amb la mort de l'organisme. No obstant això, la T. dohrnii té la facultat de triar un altre camí: revertir el seu cicle vital i rejovenir.

La seqüenciació del genoma de la Turritopsis dohrnii, juntament amb el de la seua germana mortal Turritopsis rubra, i l'ús d'eines bioinformàtiques i de genòmica comparativa han permés als investigadors identificar gens amplificats o amb variants diferencials característiques de la medusa immortal.

Aquests gens estan associats amb la replicació i la reparació de l'ADN, el manteniment dels telòmers, la renovació de la població de cèl·lules mare, la comunicació intercel·lular i la reducció de l'ambient cel·lular oxidatiu.

Tots afecten processos que en humans s'han associat amb la longevitat i l'envelliment saludable. A més, l'estudi exhaustiu dels canvis en l'expressió gènica durant el procés de rejoveniment en aquesta medusa immortal ha permés descobrir senyals de silenciament de gens mediatitzats per la denominada ruta Polycomb i l'augment de l'expressió de gens relacionats amb la via de pluripotència cel·lular.

Tots dos processos són necessaris perquè cèl·lules especialitzades puguen desdiferenciar-se i ser capaces de convertir-se en qualsevol mena de cèl·lula, formant així el nou organisme. Aquests resultats suggereixen que aquestes dues rutes bioquímiques són mediadores fonamentals del rejoveniment cíclic d'aquesta medusa.

Trobar respostes a malalties associades a l'envelliment

Maria Pascual-Torner, investigadora del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat d'Oviedo i primera autora de l'article juntament amb Dido Carrero, assenyala que: "més que existir una clau única de rejoveniment i immortalitat, els diversos mecanismes trobats en el nostre treball actuarien de manera sinèrgica com un tot, orquestrant així el procés per a assegurar l'èxit de rejoveniment de la medusa immortal".

Finalment, Carlos López-Otín, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, indica que "aquest treball no persegueix la cerca d'estratègies per a aconseguir els somnis d'immortalitat humana que alguns anuncien, sinó entendre les claus i els límits de la fascinant plasticitat cel·lular que permet que alguns organismes siguen capaços de viatjar arrere en el temps.

D'aquest coneixement esperen "trobar millors respostes" contra les nombroses malalties associades a l'envelliment que hui "ens aclaparen".