La desolació que deixa enrere l’incendi de la Vall d’Ebo

L’incendi originat a la Vall d’Ebo és el pitjor foc en dècades registrat a les comarques del centre del País Valencià. Els bombers van haver de lluitar contra un règim de vents canviant i erràtic que complicava contínuament l'extinció. Davant aquesta situació, calia protegir els nuclis urbans i la major part de les cases.

"Col·locàvem mitjans per a protegir principalment les cases", explica Toni Córdoba, sotsoficial de coordinació d’incendis dels bombers de la Diputació d’Alacant. "L’incendi ens superava, però almenys protegíem les poblacions".

Andrew Amble va comprar ara fa un any una casa a Benialí, a la Vall de Gallinera. Diumenge el van desallotjar perquè les flames arribaven a la porta de sa casa. "Tornàrem ahir i vam veure com les flames havien afectat tot el nostre terreny", diu Amble. "Els bombers van fer un bon treball i van evitar que les flames devoraren la casa".

Per a Enrique, veí de Margarida, el pitjor ha sigut perdre els conreus: "Tota la vida lluitant, tota la vida treballant i cuidant els bancals, i ara m’he quedat sense res", lamenta l’agricultor. És la impotència de qui perd el llegat transmés de generació en generació.

L'incendi ha arrasat 12.150 hectàrees de terreny a l'interior de la Marina Alta i el Comtat, dos grans pulmons calcinats on poc ha quedat en peu. La Vall d'Ebo, la Vall d'Alcalà i la Vall de Gallinera són les més afectades, però les flames també han deixat empremta en una part de la Vall de Laguar, de la Vall de Seta i de Margarida, al terme de Planes. La Generalitat estudia ara declarar-hi la zona catastròfica.