Desembre, migdia i majors de 75 anys: el patró més habitual en els incendis domèstics mortals
Quinze persones van faltar l’any passat a la Comunitat Valenciana pel foc en vivendes, el que suposa un descens a la meitat respecte a l’any anterior, segons la fundació Mapfre
Els incendis declarats en vivendes de la Comunitat Valenciana van acabar l’any passat amb una quinzena de vides, les de set homes i huit dones. Tot i tractar-se d’una xifra dolenta, és pràcticament la meitat de les persones que van faltar el 2024 en incendis domèstics o explosions al nostre territori, segons l’informe anual que ha presentat la fundació Mapfre i l’Associació Professional de Tècnics de Bombers este dilluns. Desembre va ser el mes més letal, amb cinc víctimes, per darrere de febrer, quan el foc o els seus efectes van ocasionar tres morts.
Una avaria elèctrica, derivada d’un aparell elèctric, sol ser la principal causa dels incendis domèstics. Les nostres llars, cada vegada més electrificades, contenen no sols instal·lacions més complexes, sinó més aparells que funcionen a llum: patinets, dispositius mòbils o xicotets electrodomèstics solen convertir-se en l’origen de l’incendi, com expliquen els experts de la fundació Mapfre.
Amb esta xifra, la Comunitat Valenciana se situa com a la tercera autonomia amb més defuncions per este motiu, sols superada per Andalusia, on van faltar 51 persones, i Catalunya, que n’ha comptabilitzat 34. A tot Espanya, 165 persones van morir en el 2025 en este tipus de sinistres, segons la Fundació Mapfre.
Les quinze persones que van faltar a la Comunitat Valenciana l’any passat després de declarar-se incendis o explosions en les vivendes on estaven, evidencien que cal extremar les precaucions perquè el foc, en cas que es registre, no acabe sent letal.
No obstant això, les dades d’este estudi de la fundació Mapfre referides al 2025 trenquen la tendència a l’alça de la Comunitat Valenciana dels tres anys anteriors. El 2022 van faltar 24 persones, el 2023 un total de 27 i el 2024 el foc en les vivendes i els seus efectes van acabar amb 33 vides. Darrere d’esta xifra més elevada està el tràgic incendi de Campanar, que en febrer d’aquell any es va cobrar una desena de víctimes mortals.
En termes percentuals, les quinze víctimes mortals de l’any passat suposen un descens del 54,5% respecte a l’últim any, d’acord amb els càlculs de la fundació Mapfre i l’Associació Professional de Tècnics de Bombers.
Les hores més crítiques
L’estudi que s’ha presentat este dilluns situa la franja horària d’entre les 12 i les 16 hores com la més crítica. En estes hores es van certificar un terç de les defuncions anuals, cinc concretament, mentre que huit de la vesprada i la mitjanit van morir quatre persones.
Per edats, els incendis domèstics letals van tindre major incidència entre les persones de 75 a 79 anys. Quatre de les quinze víctimes estaven compreses en estes edats, mentre que altres tres tenien entre 80 i 84 anys. El fet que moltes de les víctimes visquen a soles multiplica per cinc el risc de morir per estos accidents, com advertixen des de la fundació que ha promogut l’estudi anual.
Per això, la fundació Mapfre remarca la importància de traslladar a este col·lectiu les mesures preventives. La instal·lació d’un detector de fum pot salvar vides.
