El 40% de les papallones han desaparegut en els últims 20 anys

Veure una papallona parada sobre una flor és ja quasi una utopia. En poc més de 20 anys s’ha perdut el 40% de les palometes, i això provoca un desequilibri considerable en l’ecosistema, ja que les papallones són aliment per a altres espècies i, sobretot, són grans pol·linitzadores.

“Altres depredadors s’alimenten gràcies a elles, a més quan van de flor en flor xuplant el nèctar afavoreixen la pol·linització, no solament de plantes, també de fruïes i hortalisses”, explica Yeray Monasterio, president de la l’associació Zerinthya, que assegura que aquesta és una tònica general a tot Europa, si bé els països amb menys industrialització o més sensibilitzats amb qüestions ambientals en presenten un menor descens.

“Els lepidòpters, com qualsevol altra família d’insectes, tenen una gran capacitat de reproducció, però necessiten unes condicions adequades”, afig Monasterio.

Insecticides i productes fitosanitaris, els principals responsables

La falta d’animals pasturant i l’agricultura intensiva, que utilitza pesticides, insecticides i productes fitosanitaris de forma generalitzada, són les causes de la desaparició de les papallones. Per tant les solucions per a revertir aquesta realitat comporten sobretot optar per l’agricultura ecològica. “El cultiu ecològic, sense productes químics, és el gran repte i es podria retornar l’equlibri a l’ecosistema”.

Pau Lucio també és membre de Zerinthya i professor en la Universitat Politècnica de València, i ens parla d’un estudi recent molt aclaridor que s’ha publicat a Alemanya: “S’han trobat fins a 16 components químics en diferents insectes analitzats”. Lucio també aposta per mantindre cultius específics que afavorisquen la reproducció les papallones, sobretot als parcs naturals i protegits.

Microreserves de papallones

Al 2019 es va estrenar a Gandia (Safor) la primera microreserva de papallones de la Comunitat Valenciana. Des d’aquests espais també s’intenta pal·liar la pèrdua de palometes i sobretot afavorir la reprodució d’una espècie pròpia de la Mediterrània: la papallona de l’arboç. “El que hem fet es plantar arbocers, perquè d’ells s’alimenten aquests insectes en la fase d’eruga. També ho hem combinat amb algunes figueres, perquè quan ja són papallones necessiten menjar fruits”, explica Pau Lucio, que també fa rutes guiades per la zona, sobretot a comunitats d’anglesos, molts d'ells interessats a conéixer les moltes espècies de papallones que tenim. “A Espanya hi ha unes 250 espècies de palometes, i 150 les tenim a la Comunitat Valenciana”, conclou.