Declara el pèrit d’Enagas per a explicar per què es va seguir injectant gas a la planta Castor

S'esperava determinar perquè l’exconcessionària va injectar el màxim cabal de gas diari el 12 de setembre de 2013 però no ho ha aclarit.

El magatzem de gas Castor
El magatzem de gas Castor / Europa Press

Aquest dimarts ha declarat al jutjat d‘instrucció número 4 de Vinaròs un dels pèrits de l’Empresa Nacional del Gas (Enagas) per a aclarir per què es va seguir injectant gas a la planta Castor, a Vinaròs. Era una declaració esperada per a conéixer els fets que es van produir la nit del 12 de setembre de 2013, en què el flux d’injecció es va reduir de 350.000 Nm³/h a 175.000. 

No obstant, el director general de gestió tècnica, Diego Vela, en la seua declaració s'ha limitat a oferir detalls tènics de com arribava el gas a la planta.

El portaveu de l'Associació d'Afectats per la Plataforma Castor, Joan Ferrando, havia assegurat en Les notícies del matí  que es tractava d'una declaració fonamental per a aclarir si hi va haver negligències en la gestió del magatzem de gas. 

El jutge investiga perquè en aquesta data es va injectar el màxim cabal de gas diari previst, quan ja s’havia alertat a l’exconcessionària de la planta Castor, Escal UGS, que aquestes operacions estaven originant terratrémols. 

El 2009 Castor pretenia ser el magatzem estratègic de gas natural més gran d'Espanya. Després de cinc anys i més de 500 terratrémols, el govern espanyol va decidir no posar-lo en marxa perquè les primeres injeccions de gas havien fet tremolar la terra a Tarragona i al Maestrat. 

L'Estat va indemnitzar l'empresa constructora amb 1.350 milions d'euros, però l'any passat el Tribunal Constitucional va anul·lar el pagament, que ara han de tornar els consumidors durant 30 anys a través de la factura del gas. 

La ministra d'Energia, Teresa Ribera, va ser la que va donar el vistiplau al Castor el 2009. Ara, des de l’Associació d'Afectats per la Plataforma Castor li demanen que rectifique. 

La Fiscalia de Castelló manté una causa oberta contra l'empresa constructora i l'Estat per delictes contra el medi ambient. Al voltant de 350 veïns ja s'han adherit a una possible demanda col·lectiva que reclamarà indemnitzacions econòmiques i compensacions morals.

Arxivada la querella contra cinc exministres pel Castor

La jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, va arxivar el passat 21 de juliol la querella contra cinc exministres, uns altres dos ex-alts càrrecs i dos empresaris per la construcció del magatzem de gas Castor a Vinaròs, al Baix Maestrat. Entre aquests hi havia els exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, José Manuel Soria, Magdalena Álvarez i Elena Espinosa, i el president d'ACS, Florentino Pérez.

La titular del jutjat central d'instrucció número 3 va adoptar la versió de la fiscalia i va desestimar la querella perquè aquesta obra no responia a una idea "aïllada ni peregrina", sinó que es va deure a una política prèviament planejada des de 2002, abans fins i tot que els querellats accediren als càrrecs.

La querella, presentada per l'Observatori del Deute en la Globalització, va ser interposada per presumptes delictes de prevaricació, estafa, frau a l'administració i malversació.

Sobre aquest procés judicial s’ha pronunciat l’alcalde de Vinaròs, Enric Pla, en l’informatiu nit d’À Punt Notícies, on ha manifestat que espera que s'aclarisquen els fets tan prompte com siga possible. “Hem de saber què va ocórrer, i després passar de les especulacions a les reflexions”, ha assegurat Pla. 

També et pot interessar

stats