Damià Tormo, Premi Jaume I Revelació Empresarial, ajudarà emprenedors afectats per la dana

La Fundació Premis Jaume I ha anunciat hui els guanyadors de la 37a edició, que també ha guardonat la castellonenca María Jesús Vicent Docón en Noves Tecnologies

La Fundació Premis Jaume I ha anunciat hui els guanyadors de la 37a edició, / À Punt NTC

El soci fundador i director general de Columbus Venture Partners, Damià Tormo, que ha rebut el Premi Jaume I Revelació Empresarial 2025, ha anunciat que invertirà els 100.000 euros del guardó per a ajudar emprenedors i empresaris afectats per la dana del 29 d'octubre.

Tormo ha celebrat el reconeixement a l'impacte que tenen els seus projectes en el sector de la biotecnologia, on "la Comunitat Valenciana ho té tot per a ser líder: infraestructura, talent, empreses cada vegada més potents i casos d'èxit enormes".

La seua societat Columbus Venture Partners, composta per vora una cinquantena d'empreses i un miler de treballadors, busca contribuir a avançar en la salut de la població a través d'inversions en diferents projectes, des de "malalties incurables" i "molt majoritàries", a ajudes per a xiquets amb malalties rares. A més, durant la dana van participar en un fons d'inversió per a ajudar empreses a poder seguir amb la seua activitat. Ell ho descriu com "emprendre amb propòsit".

Tormo ha ressaltat espais com la Marina i projectes com The Terminal Hub. De cara al futur pretén continuar donant suport a projectes d'investigació i tecnologia que "puguen arribar a la societat", a més de desenvolupar nous negocis i generar ocupacions "altament qualificades", amb l'objectiu de generar "riquesa tant a la Comunitat Valenciana com al país".

Vicent Docón, Jaume I de Noves Tecnologies: "És un premi de l'equip i els diners han d'arribar a tot el laboratori"

Al seu torn, la castellonenca María Jesús Vicent Docón ha rebut el Premi Jaume I de Noves Tecnologies, per les seues contribucions pioneres i fonamentals en la frontera de la química, la ciència dels materials, la biologia i les ciències clíniques. La investigadora ha anunciat que invertirà els 100.000 euros del guardó al Centre d'Investigació Príncep Felip "com una donació per a continuar pagant sous" del seu personal de laboratori.

"El que faré és reinvertir-ho en el centre Príncep Felip com una donació per a poder continuar pagant sous de personal del meu laboratori, clar. És un premi de l'equip i els diners han d'arribar tot el laboratori, a tot l'equip per a continuar fent el que ens agrada, que és investigar i fer que arribe alguna cosa al pacient", ha assegurat.

Ha reconegut que el premi "suposa un reconeixement a un munt d'anys de treball i resiliència fent ciència", no solament per a ella, sinó per a tot l'equip. "És un honor rebre'l perquè ja l'han rebut referents en el meu camp", ha afegit.

Silvia de Sanjosé, Jaume I d'Investigació Clínica i Salut Pública: "La investigació clínica es pot finançar més, però està arribant a la població"

La investigadora Silvia de Sanjosé, doctora per la Universitat de Londres, ha rebut el premi Jaume I d'Investigació Clínica i Salut per la seua contribució en la lluita contra el càncer de coll d'úter i el virus del papil·loma humà (VPH). S'ha mostrat molt contenta i emocionada per rebre este guardó i ha subratllat que la investigació clínica "sempre es pot finançar més" i "costa molt aconseguir diners, però per sort s'està fent treball que és fonamental i que està arribant a la població".

De Sanjosé ha dit que "no deixa de ser un premi per a tot el treball que hem fet molta gent durant molts anys, que ens permet millorar la prevenció del càncer de coll d'úter i aportar a les noves generacions un futur més lliure de malaltia".

Reyes-García, Jaume I Medi Ambient: "No cal veure la natura com un recurs, sinó com un subjecte amb drets"

Victoria Reyes-García, investigadora Icrea de l'Institut de Ciències i Tecnologia Mediambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha rebut el premi Rei Jaume I en Protecció del Medi Ambient. El guardó premia la seua investigació innovadora sobre les relacions entre els éssers humans i el medi ambient, emfatitzant la importància dels sistemes de coneixement indígenes i locals tant en l'acció climàtica com en la conservació. "No cal veure la natura només com un recurs per a explotar, sinó com un subjecte amb drets, veure-la com una igual", ha defés.

De fet, ha explicat que els grups indígenes amb els quals ha treballat "no veuen el canvi climàtic com l'única causa de la degradació", sinó que "hi ha més problemes interrelacionats", com els polítics, socials o culturals.

També ha lamentat les retallades aplicades per l'administració de Donald Trump, que fan que molts drets i llibertats estiguen "en retrocés", però ha defés que la ciència "no té una altra opció que continuar ferma".

Per a esta antropòloga, el premi representa "un valuós reconeixement institucional que els desafiaments del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat no poden abordar-se únicament des de la tecnologia". A més, ha dit que les solucions han de ser "socials".

Jan Eeckhout, Jaume I d'Economia: "Com més poder de mercat i més dominants les empreses, augmenta la desigualtat"

Jan Eeckhout, doctor en Economia per la London School of Economics i professor investigador Icrea a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ha sigut reconegut amb el premi Jaume I d'Economia 2025 per les seues contribucions en l'anàlisi dels marges comercials i en les implicacions del poder de mercat en la macroeconomia. Uns estudis que apunten al fet que "com més poder de mercat hi ha, com més dominants són estes empreses, augmenta la desigualtat en l'economia".

La seua aportació és doble. En primer lloc, mesura els marges comercials (el marge preu-cost de les empreses individuals) en tota l'economia, en tots els sectors i indústries, no sols en un mercat o sector, i en una llarga sèrie temporal de setanta anys. La segona contribució és analitzar les implicacions del poder de mercat en la macroeconomia i la desigualtat.

Eeckhout proposa revertir esta desigualtat fent política de competència. "Si tinguérem més competència entre les empreses grans, podríem aconseguir que això repercutira en el mercat laboral de manera indirecta. Genera preus més baixos, demanda de treball més equitativa i això té este efecte redistributiu en l'economia". Com a exemple, ha posat la liberalització del servei ferroviari d'alta velocitat.

Mascareñas Cid, Jaume I Investigació Bàsica: "La investigació bàsica només està limitada per la imaginació del científic"

Jose Luis Mascareñas Cid, investigador postdoctoral en les Universitats de Stanford i Harvard, ha rebut el premi Jaume I en la categoria d'Investigació Bàsica. Ha reivindicat la importància de continuar secundant i finançant està branca del coneixement que "només està limitada per la imaginació del científic" i que "pot crear coses que un altre no veu, escriure ciència nova com un escriptor escriu un llibre des d'una plantilla en blanc".

Mascareñas Cid ha confessat haver-se sentit "atordit" quan li han comunicat que ha sigut reconegut amb el Jaume en una categoria que "no està tan dirigida a objectius immediats, sinó a crear coneixement". Ha lamentat que esta branca estiga "més abandonada" i ha defés "la llibertat" i "la creativitat".

L'investigador ha lamentat les retallades de l'administració Trump, que ha qualificat de "dramàtiques", ja que als Estats Units "s'ha cultivat moltíssim la ciència bàsica", que requereix "finançament fonamentalment públic". En cas de no arribar, "els riscos són molt, molt grans". Per això, ha demanat més inversió perquè "el coneixement que es genera per a intentar explorar nous espais, descriure noves aventures, a la llarga sempre acaba tenint moltíssima utilitat".

En estos moments està treballant a conquistar la frontera amb la biologia cel·lular, tractant d'utilitzar el coneixement per a la creació de molècules per a intentar sintetitzar-les en sistemes vius, com succeeix en la naturalesa. "Estem intentant fer química no natural en cèl·lules vives naturals", ha assenyalat. El seu treball pot tindre "moltíssimes" aplicacions en el camp de la biomedicina per "la possibilitat de crear els fàrmacs in situ, en el lloc on actuen" per a tractar la malaltia.

Núria López-Bigas, Jaume I Investigació Biomédica

La investigadora Icrea en la Fundació Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Núria López-Bigas, especialitzada en biologia molecular, genètica mèdica, genòmica del càncer, biologia computacional, intel·ligència artificial i bioinformàtica, ha sigut guardonada amb el premi d'Investigació Biomèdica, per la seua investigació innovadora sobre l'origen i l'evolució de les mutacions del càncer i el desenvolupament d'eines per al seu estudi.

Enguany han resultat així guardonades quatre dones, enfront de la passada edició, que es va tancar amb polèmica aen no haver-hi cap premiada. El 2025, les candidatures de dones presentades van augmentar un 25% i suposaven més d'un terç dels 226 aspirants.

També et pot interessar

stats