Creix un 30% l’emissió de CO₂ a la Comunitat Valenciana des del 1990
Andalusia, Catalunya, Madrid i el País Valencià van ser responsables de la meitat de les emissions a Espanya el 2021
L’emissió de diòxid de carboni a la Comunitat Valenciana va créixer un 30% entre 1990 i 2021, segons les dades que ha publicat aquest dimecres l’Observatori de la Sostenibilitat (OS). La valenciana figura entre les cinc autonomies que en les tres últimes dècades més han contribuït al calfament a través de l'emissió de CO₂, només per darrere d’Extremadura (66%), Múrcia (41%), La Rioja (40%) i les Canàries (33%).
Després d'analitzar el total de gasos d'efecte d'hivernacle —culpables del calfament del planeta— emés per cada comunitat autònoma entre 1990 i 2021, els investigadors han calculat que aquelles que més van reduir les seues emissions en aquest període van ser Galícia (-153%), Ceuta (-79%), Castella i Lleó (-78%), Astúries (-43%) i Aragó (-32%). Les segueixen, encara que amb percentatges de descarbonització molt més baixos, Castella-la Manxa (-14%), el País Basc (-8%) i Catalunya (-4%).
A més, la Comunitat Valenciana també figura com un dels territoris que, en conjunt, més diòxid de carboni (CO₂) van emetre el 2021. Juntament amb Andalusia, Catalunya i Madrid, les quatre comunitats autònomes van ser responsables de la meitat de les emissions a Espanya.
L’últim informe de l’Observatori de la Sostenibilitat recorda que l'any 2021, en eixir de la pandèmia, es va produir un “fort augment” de les emissions a l’Estat, d’un 6,6%, mentre que l'any 2022 també van créixer en un 1,3% segons les dades provisionals, si bé espera que “quan s'analitzen totes les sèries estadístiques” es revelen augments superiors.
L’entitat apunta que cadascuna de les comunitats autònomes ha d'assumir les seues responsabilitats en la descarbonització i establir una agenda pròpia cap a aquest objectiu. En aquest sentit, el director de projectes de l’OS, Carlos Alfonso, considera que tots els territoris haurien de comptar amb una llei de canvi climàtic “comparable i exigent” i incideix en el fet que “és imprescindible un seguiment detallat de la descarbonització de cadascuna i de cada sector econòmic amb objectius vinculants”.
