Creix la llista de dependents a Espanya i cada setze minuts en mor un sense prestació
La Comunitat Valenciana millora lleument respecte del balanç anterior, però concentra vora l'11% de les persones que van faltar esperant una resolució del seu cas
La llista d'espera de la dependència s'ha incrementat en 7.293 sol·licitants a escala estatal en els primers mesos d'este 2026, segons l'últim balanç semestral de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials difós este dilluns. Amb data del 31 de maig, d'acord amb les dades de l'Observatori Estatal de la Dependència, hi ha 265.503 persones registrades en la cua per a rebre prestació o ser valorades per a obtindre el grau que els obrirà la porta al sistema de dependència. D'elles, 13.503 han mort mentre esperaven, cosa que suposa una cada setze minuts de mitjana. D'elles, 6.940 estaven esperant ser valorades i 6.563 esperant rebre la prestació a la qual tenien dret. La Comunitat Valenciana concentra el 10,9% d'estes víctimes, amb 1.480 en total, i és la tercera autonomia de l'estat en nombre de morts, per darrere de Catalunya (4.342) i Andalusia (2.204).
Del total de persones llistades a tot el país, 110.108 estan a l'espera de valoració (41,5%) i 155.352 esperant prestacions i servicis que tenen reconeguts (58,2%). A escala autonòmica, la valenciana està en una situació molt semblant a la de l'informe anterior, amb pràcticament la mateixa xifra de dependents en cua. De fet, s'han reduït testimonialment: de les 28.047 registrades el 31 de desembre del 2025, ara en registra 28.808. Amb estos números, la Comunitat Valenciana torna a ser la tercera per la cua amb més persones en llista d'espera, precedida de nou per Catalunya (80.827) i Andalusia (49.513).
L'entitat promotora de l'estudi ha criticat que el Ministeri de Drets Socials només considera llista d'espera a aquelles persones amb les quals l'administració no està complint els terminis previstos de 180 dies, el màxim per a rebre la prestació o servicis una vegada que ho tinguen reconegut. En este sentit, el balanç evidencia com hi ha només sis comunitats autònomes, a banda de Ceuta (86), que estan per davall d'eixe marge en l'espera mitjana: Castella i Lleó (119), Aragó (122), País Basc (131), La Rioja (144), Castella-la Manxa (166) i Cantàbria (171). En l'altre extrem estarien Múrcia (552 dies), Andalusia (446 dies), Astúries (411), Madrid (346) i Canàries (335). El territori valencià, amb 297 dies d'espera —tres menys que en el balanç anterior—, se situa en la part intermèdia del rànquing, que té la mitjana estatal en 320.
L'associació de directors i gerents critica que la falta d'increment pressupostari està impactant en el sistema "perquè no es manté el finançament extra de 600 milions que incloïa el pla de xoc en els anys 2021, 2022 i 2023". "Això està suposant un clar alentiment del sistema, tant en l'increment de les llistes d'espera com en l'agudització del caràcter de baix cost de les prestacions i servicis", ha argumentat l'entitat.
Per a estos experts, "pocs assumptes d'estat aconseguixen tant consens i són de tanta urgència social com l'atenció a les persones en situació de dependència". No obstant això, han afegit, "després de vint anys continua sent un dret pendent, malgrat l'avanç d'esta llei, el potencial de la qual seguix sense desenvolupar".
La plataforma denuncia que quatre milions de persones han rebut atencions del sistema en estos vint anys, mentre que "quasi un milió han mort en les llistes d'espera". "Els procediments burocràtics, les escasses quanties de les prestacions, ajunte la baixa intensitat dels serveis i la impossibilitat de compatibilitat fan un sistema de baix cost que és poc eficaç per a atendre les persones en situació de dependència al que cal afegir el deficient finançament i les desigualtats territorials en el desenvolupament", ha afegit.
Han requerit, a més, al Ministeri perquè publique les dades de la llista d'espera de les revisions i de les sol·licituds sense gravar, i atesos del grau III+. "És incomprensible esta falta de transparència, l'actitud triomfalista i titulars enganyosos amb els quals adorna les dades", han conclòs els gerents.
