Creen unes membranes que poden ser aliades contra el canvi climàtic: capten diòxid de carboni de manera directa de l’aire
A diferència d’altres mètodes de captura de carboni existents fins ara, les membranes creades per investigadors aragonesos poden extraure el CO₂ de qualsevol punt de l'atmosfera
Una membrana ultrafina que pot capturar diòxid de carboni (CO₂) directament de l'aire. Es tracta d’una troballa que pot ser essencial en la lluita contra el canvi climàtic que han dissenyat investigadors de l'Institut de Nanociència i Materials d'Aragó (INMA), centre que integren el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de Saragossa.
La troballa la revela la revista científica Advanced Materials. La investigació suposa que, per primera vegada, s’hagen aplicat membranes basades en materials MOF (estructures metall-orgàniques poroses) a la tecnologia de captura directa de l'aire, coneguda internacionalment com DAC (de l'anglés direct air capture).
Els materials MOF van saltar a la primera plana científica el 2025, quan els seus descobridors —Omar Yaghi, Susumu Kitagawa i Richard Robson— van rebre el Nobel de Química per desenvolupar-les.
Ara, l'equip d’investigadors aragonesos les incorpora, per primera vegada, a membranes dissenyades per a separar el CO₂ de la resta de components de l'aire amb gran precisió i a escala nanomètrica, segons ha informat l'INMA en un comunicat.
La membrana desenvolupada incorpora un MOF adaptat a partir d'una estructura coneguda com ZIF-8, modificada mitjançant una tècnica nova denominada intercanvi seqüencial de lligands, desenvolupada específicament en el mateix INMA. Esta adaptació millora la capacitat del material per a atrapar molècules de CO₂ i optimitza les propietats generals de la membrana, com assenyalen des d’este centre d’investigació.
Com a resultat, s’ha creat una membrana capaç de separar el CO₂ amb elevada precisió, fins i tot en condicions similars a les de l'aire real, on este gas està en concentracions molt baixes: entorn de 400 parts per milió, és a dir, a penes el 0,04% de l'atmosfera.
A diferència d'altres mètodes de captura de carboni, esta tecnologia no necessita actuar sobre una font concreta d'emissions, sinó que pot extraure el CO₂ directament de qualsevol punt de l'atmosfera. Eixa flexibilitat permet instal·lar les plantes DAC en llocs on l'energia siga més barata i neta, com zones amb molta energia renovable —eòlica, solar o geotèrmica—, la qual cosa augmenta la viabilitat econòmica i ambiental del procés.
