EN CONTEXT | La violència econòmica contra les dones, per què està invisibilitzada?
És una manifestació més de la violència masclista, però passa desapercebuda entre la societat i, sobretot, en l’ordenament jurídic. L’analitzem amb una afectada i diverses expertes
Si res ho impedeix, a Isabel, de 71 anys, la desnonaran el dia 28. Després de tota la vida treballant per al negoci familiar sense papers i havent contribuït a l’economia familiar amb el seu treball, totes les propietats estan a nom de l'exmarit. El seu cas és una manifestació clara de violència econòmica.
“Em quede al carrer i ell, amb tres vivendes. Visc 24 anys en la vivenda que he de deixar, però tot el que hem fet està al seu nom, s’ho ha ficat com si fora privatiu, encara que jo he estat tota la vida treballant al negoci familiar, sense contracte ni sou. He de deixar la casa que he pagat jo també, amb els diners que he suat”. Aquest lament desesperat d’Isabel és el de moltes dones que, com ella, pateixen una manifestació més de la violència masclista. El maltractament de la parella o exparella s’evidencia posant-li dificultats econòmiques, el que es coneix com a violència econòmica.
“Per què no m’anava a fiar d’ell, si era el pare del meu fill?”, exposa davant de les càmeres d’À Punt Isabel intentant justificar la seua bona voluntat que ara, després de divorciar-se, ha traït el seu exmarit, qui la deixarà, amb tota probabilitat, sense sostre en uns dies.
La fiscal de Violència de gènere, Rosa Guiral, admetia que el cas d’Isabel “posa els pèls de punta. Tot està a nom d’ell i ella es queda sense cap numerari”, detalla. Andrea Climent, treballadora Social d'Alanna, una associació que ajuda les dones que han patit violència masclista, admetia que aquesta entitat intentarà buscar una solució, però admet que és improbable. “Tot fa pensar que està molt, molt difícil”, puntualitza.
La violència econòmica s’exerceix a través de “les tàctiques de control que afavoreixen que no hi haja un accés igualitari als recursos econòmics per part de les dones”, com explica Climent.
Més de l'11% de les dones l'han patit
És, a més, un tipus de violència molt més habitual del que sembla, afig aquesta treballadora social. De fet, segons l’última enquesta del ministeri d’Igualtat, l’11,5% de dones majors de setze anys ha patit violència econòmica, el que suposa més de 2.300.000 espanyoles, de les quals, 262.000 valencianes.
És un tipus de violència que, per exemple, es manifesta quan se li impedeix a la dona adoptar decisions financeres amb arguments com que no entén de tràmits financers o quan l’home és l’únic que guarda físicament els diners de l’economia familiar o quan impedeix que la dona tinga un sou per treballar fora de casa. En el cas d’Isabel, ella admet que el seu exmarit feia amb els seus diners “el que li donava la gana” i “els va invertir en les seues propietats”.
Aquestes violències moltes vegades no acaben quan la parella es divorcia. El 41% dels homes paguen les compensacions o pensions a deshora per tal de sotmetre econòmicament l’exparella.
La llei actual contra la violència de gènere, del 2004, no inclou l’econòmica i el Codi Penal encara no la reconeix com a delicte
El fet que poques dones denuncien la violència econòmica, com apunta la fiscal Rosa Guiralt, o la dificultat per a demostrar com s’exerceix, que afig Andrea Climent, són alguns dels factors que fan que aquesta violència quede invisibilitzada.
“La llei actual contra la violència de gènere, del 2004, no inclou l’econòmica i el Codi Penal encara no la reconeix com a delicte”, aclareix Guiralt. La violència econòmica està reconeguda en el Conveni d’Istanbul, però cap normativa l’ha desenvolupada i, per tant, jurídicament no està recollida.
Hem demanat a l’exmarit que es pose en contacte amb el jutge que ha autoritzat el desnonament perquè no està clar que una dona vulnerable es quede al carrer
Davant la situació que pateix Isabel, i davant de la falta d’emparament en la llei, l’únic suport que ha trobat ha sigut el d'un grup de dones d’Alanna. Una d'elles és Reyes Quesada: “Hem demanat a l’exmarit que es pose en contacte amb el jutge que ha autoritzat el desnonament perquè el paralitze, perquè no està clar que una dona vulnerable es quede al carrer”.
La violència econòmica i patrimonial és una de les més silenciades, però milers de dones la pateixen mentre esperen una cobertura legal que està tardant molt a arribar.
