El Constitucional prioritza l'educació laica enfront de la religiosa si hi ha discrepàncies entre els pares
Ho fa en una sentència en la qual empara una mare enfront de les resolucions judicials que van acordar que el col·legi més adequat perquè la seua filla estudiara fora religiós, triat pel pare
El Tribunal Constitucional (TC) ha establit en una sentència que quan es donen discrepàncies irreconciliables entre els progenitors d'un menor quant a les creences religioses, ha de prevaldre la "neutralitat" a l'hora de triar el centre escolar i optar, per tant, per un col·legi aconfessional.
Ho fa en una sentència en la qual empara una mare enfront de les resolucions judicials que van acordar que el col·legi més adequat perquè la seua filla estudiara fora religiós, triat pel pare malgrat l'oposició de la mare.
El tribunal ha adoptat aquesta decisió amb els vots de la majoria progressista, ja que han formulat vot particular discrepant els conservadors Ricardo Enríquez, César Tolosa i Concepción Espejel, en estar absent per raons personals Enrique Arnaldo.
"En una societat cada vegada més diversa pot ocórrer, i de fet succeeix, que les conviccions morals i religioses dels pares no siguen coincidents, bé perquè u se situa en l'àmbit del laïcisme i l'altre participe d'unes creences religioses concretes, bé perquè cadascun d'ells pertany a una religió diferent", ha conclòs la majoria del ple del tribunal de garanties, de tall progressista.
La decisió del ple ha tingut els vots particulars de tres dels magistrats de l'ala conservadora: Ricardo Enríquez, Concepción Espejel i César Tolosa. Per raons personals, el magistrat Enrique Arnaldo no ha pogut participar en la votació de la sentència, encara que sí en la deliberació.
Els signants han defensat que la sentència aprovada per la majoria progressista no té en compte que les resolucions judicials anul·lades sí que van dur a terme una adequada ponderació entre les posicions enfrontades dels pares. Insisteixen que una evidència d'això és que van fixar que la filla fora escolaritzada en un centre religiós concertat, però sense cursar l'assignatura de religió ni participar en activitats de caràcter religiós. Per a aquests tres magistrats, aquesta és una solució ponderada que nega tot adoctrinament, ni religiós ni laic, i que permet que la xiqueta vaja completant la seua formació fins al moment en què decidisca, havent tingut a la disposició tots els elements que li permeten fer una elecció plenament conscient.
