La Conselleria de Justícia ha sancionat 60 clubs de cites des de l'agost

Gabriela Bravo considera "necessari abordar la il·legalització de la prostitució".

Imatge d'un club
Imatge d'un club / À Punt NTC.

La Conselleria de Justícia ha sancionat 60 clubs de cites des de l'agost i 12 han hagut de tancar per les sancions, segons ha pogut saber À Punt. L'acció s'emmarca en el context de la Covid-19 per a frenar els contagis i protegir les dones prostituïdes. Aquest increment de les inspeccions s'ha produït arran que el 21 d'agost passat la ministra d'Igualtat, Irene Montero, instara les comunitats autònomes a tancar els prostíbuls. En qualsevol cas, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, insisteix que no hi ha, de moment, cap mecanisme legal per a tancar-los i considera que abolir la prostitució és l'única via per a posar fi a l'explotació sexual sistematitzada. “Si el que volem és tancar els prostíbuls, el que hem de fer és abordar, d’una vegada, la il·legalització de la prostitució”, així de contundent s’ha mostrat la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, qui ha defensat la postura abolicionista que manté el Consell i que haurien d’adoptar el conjunt de les administracions. En declaracions a À Punt Notícies coincidint amb el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Bravo ha reivindicat una llei integral contra aquesta pràctica.

Els locals on es practica la prostitució representen el 20% de tota l'explotació sexual, segons dades de la Conselleria de Justícia. Les actuacions es limiten a fer complir les mesures restrictives en l'escenari de la Covid-19 i la llei d'espectacles, és a dir, comprovar si l'activitat que s'hi practica s'ajusta a la llicència. Per la seua part, la Conselleria de Polítiques Inclusives defensa acompanyar les dones que superen el tràfic amb mesures econòmiques i l'educació en la igualtat de sexe. En aquest sentit, la secretaria autonòmica d'Igualtat considera que atacar les causes de la prostitució és atacar l'empobriment de les dones. La Comunitat Valenciana ha inspeccionat 294 locals.

Mentrestant, a la resta d'Espanya, Castella-la Manxa, el País Basc, Catalunya i Múrcia ja han fet el pas i busquen l'encaix legal.

Les organitzacions abolicionistes consideren aquestes mesures insuficients. De fet, Concha Hurtado, portaveu del Front Abolicionista del País València, propugna que cal donar opcions a les dones i actuar contra els qui se n'aprofiten. El sindicat Altres, que aposta per la regularització de la prostitució, ha declinat fer declaracions a À Punt.

Regulació necessària en una societat que defensa els drets humans

Bravo argumenta que “és necessari abordar la il·legalització de la prostitució perquè som una societat que defensa els drets humans”. La titular de Justícia també ha assenyalat que el tràfic de dones atempta contra els drets humans, atés que és un tipus de violència masclista perquè suposa la mercantilització del seu cos. En aquest sentit, ha remarcat que el Consell aposta per l’abolicionisme de la prostitució, però aquesta prohibició no es pot dur a terme sense un marc legal que convertisca la prostitució en una pràctica il·lícita.

Per això, s’ha mostrat partidària que les administracions públiques afronten l’elaboració d’una llei que il·legalitze aquesta pràctica. Aquesta normativa permetria que es pogueren tancar els prostíbuls. Ara per ara és impossible tancar-los, perquè cap d’aquests locals tenen llicència com a tal i, per tant, l’administració no disposa de ferramentes legals per a clausurar-los, segons ha argumentat la consellera de Justícia.

També et pot interessar