Confirmats els set anys de presó per emmagatzemar i compartir arxius pedòfils de bebés
El Tribunal Superior de Justícia considera provat que el condemnat compartia fotografies i vídeos de menors
La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha confirmat una pena de set anys de presó per un delicte de possessió i distribució de pornografia infantil imposada per l'Audiència Provincial d'Alacant a un home que va emmagatzemar i intercanviar imatges de tipus pedòfil a través de diversos dispositius localitzats al seu habitatge.
La sala rebutja, així, un recurs presentat pel penat contra la resolució dictada el juny de 2025 per la secció primera de l'Audiència alacantina, que li imposa, a més, uns altres set anys de llibertat vigilada i el pagament de les costes.
La sentència recorreguda i ara confirmada per l'alt tribunal valencià va considerar provat que, almenys des de setembre de 2020, el condemnat compartia fotografies i vídeos de menors d'edat, alguns d'ells bebés, nus i amb postures de caràcter sexual, ha informat el TSJCV.
Trobada del material
El 24 de novembre de 2021 es va practicar entrada i registre a l'habitatge de l'acusat autoritzada per un jutjat de Benidorm en el marc d'una investigació realitzada per la Brigada de Delictes Tecnològics de la Guàrdia Civil. En l'actuació es va intervindre abundant material guardat en un telèfon mòbil i en un ordinador portàtil.
L'home va enviar i va rebre centenars d'arxius de contingut pedòfil, d'actes sexuals sobre menors, alguns dels quals de nounats. Estos vídeos eren, segons la resolució, d'"especial cruesa i vexació", amb menors lligats i colpejats. A més, en converses mantingudes amb un altre usuari, entre agost i octubre de 2021, el condemnat va intercanviar amb ell més de 1.300 fotos i vídeos.
En el seu recurs d'apel·lació, la defensa argumentava que durant el juí no s'havia apreciat un informe psiquiàtric en què el pèrit diagnosticava que el condemnat patia un trastorn d'estrés posttraumàtic crònic derivat d'episodis d'abús sexual infantil, per la qual cosa esta part sol·licitava l'aplicació d'una eximent completa o un atenuant.
Sobre este punt, la sala argumenta que el tribunal d'instància de l'Audiència va ponderar expressament este informe i va descartar l'apreciació d'eixa eximent o atenuant perquè la mateixa pericial reconeixia que "el subjecte sí que posseïx les facultats biopsíquiques normals, un nivell de maduresa suficient i capacitat d'autodeterminació".
De fet, segons recull la sentència recorreguda amb expressa citació de l'informe pericial, el reu "conserva la capacitat de conéixer les causes, característiques i conseqüències dels seus actes i capacitat per a escollir dur a terme un fet o no dur-lo a terme". Per eixe motiu, la sala civil i penal rebutja este motiu d'impugnació.
Grau de brutalitat
Igualment, el recurrent discrepava de la pena de set anys de presó que se li havia imposat per entendre que era desproporcionada, en ser "la pena més alta possible prevista per al tipus penal".
No obstant això, el TSJCV també rebutja esta argumentació i dictamina que l'Audiència Provincial tenia un marge penològic d'entre cinc i nou anys i que la gravetat de les imatges en què apareixien bebés suposa "un grau de brutalitat, humiliació o vexació superior". La sentència d'apel·lació dictada ara per l'alt tribunal valencià no és ferma i es pot recórrer en contra en cassació.
