Condemnen un home a més de 22 anys de presó per abusar sexualment de les dos filles menors de l’exparella
L'Audiència d’Alacant subratlla la “situació de superioritat” del penat respecte de les germanes “en actuar com un pare” per a elles
La secció segona de l'Audiència Provincial d'Alacant ha condemnat un home a 22 anys i quatre mesos de presó per dos delictes continuats d'abusos sexuals a menors de setze anys amb accés carnal, comesos contra les dos filles de la dona que aleshores era la seua parella, amb l'accessòria d'inhabilitació absoluta durant el temps de la pena.
El període màxim de compliment de la condemna de presó serà de vint anys. També li imposa la mesura de llibertat vigilada, que s'executarà amb posterioritat a la pena privativa de llibertat, per deu anys, segons consta en una sentència amb data del 12 de maig que ha remés el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
La sala prohibix igualment a l'home acostar-se a les dos víctimes “en qualsevol lloc on es troben, així com acostar-se als seus domicilis, als seus llocs de treball i a qualsevol altre lloc que siga freqüentat per elles, a una distància no inferior a 500 metres”, a més de comunicar-se amb elles per qualsevol mitjà de comunicació o mitjà informàtic o telemàtic, contacte escrit, verbal o visual, durant setze anys.
A més, l'Audiència condemna este home a indemnitzar les víctimes amb 180.000 euros, concretament amb 80.000 per a una i amb 100.000 per a l'altra, “pels perjudicis patits i el dany moral” causats per l'individu.
La sentència, en l'apartat de fets provats, recull que les dos germanes arribaren a Espanya quan ambdós tenien deu i huit anys i que passaren a conviure amb sa mare, així com amb l'ara condemnat, amb qui va contraure prèviament matrimoni. La sala entén que l’home tenia amb les víctimes una relació “de confiança i superioritat semblant a la d'un pare amb les filles”, que elles fins i tot s'hi referien habitualment com a “papà” i que ell les acompanyava al col·legi o a cites mèdiques.
Així, considera provat que el penat, “sent plenament conscient d'esta posició privilegiada” en què estava “per a influir” en les aleshores menors, “va començar a desenvolupar” els comportaments pels quals finalment ha sigut condemnat. També ressalta que va aconseguir que elles no contaren res durant un temps, fins al punt que arribava a afirmar que les pràctiques sexuals “eren amor” o que havia de mostrar d'esta manera “afecte”, per la qual cosa les perjudicades van normalitzar eixos comportaments.
L'Audiència subratlla la “situació de superioritat” de l'home respecte de les germanes, “per constituir per a elles i actuar ell com a pare, amb qui convivien en estar casat amb sa mare, prevalent-se de la situació per a fer actes de contingut sexual i amb penetració amb ambdós”.
