La Comunitat Valenciana suma 254 investigacions i 134 detencions per delictes d'odi, per damunt de la mitjana estatal

Les forces i cossos de seguretat de l'estat van investigar en el 2024 un total de 1.955 infraccions penals i incidents d'odi a Espanya, la qual cosa suposa una reducció del 13,8% respecte al 2023. Quasi la meitat de les denúncies (504) van ser per racisme i xenofòbia, si bé els que més van créixer proporcionalment (malgrat tindre un pes menor en el global de l'estadística) van ser els vinculats a l'antisemitisme (37).

La Comunitat Valenciana va ser la tercera autonomia amb més fets investigats (254), superada per Catalunya (291) i Madrid (272). Es van investigar, sobretot, denúncies per racisme/xenofòbia (126), contra l'orientació sexual o de gènere (59) i contra la discriminació per sexe/gènere (29). Es van computar 246 víctimes i 134 detencions, la meitat a València.

L'autonomia es manté en una taxa de 4,78 delictes per cada 100.000 habitants, per damunt de la mitjana estatal (4,02), que també superen les províncies de València (5,35) i Castelló (4,38). Navarra registra menys delictes (95) però la taxa més elevada (14 delictes per cada 100.000 habitants), al davant de País Basc (10,8) i les ciutats autònomes de Ceuta (8,4) i Melilla (8,1).

Les dades corresponen a l'últim informe sobre l'evolució els delictes i incidents d'odi a Espanya el 2024, que el Ministeri de l'Interior ha publicat este divendres. El titular del departament, Fernando Grande-Marlaska, en va avançar una part en una reunió extraordinària motivada pels disturbis a Torre Pachecho arran de l'agressió a un veí, l'assenyalament de l'extrema dreta a les persones migrants i la crida oberta a "caçar-los" per part de grups ultres.

L'informe subratlla que els resultats frenen la tendència alcista del 2023, quan es van registrar 2.268 infraccions, un 23% més respecte de les 1.869 del 2022. Si bé Marlaska va qualificar de "bona notícia" el descens de les infraccions penals, va advertir que moltes víctimes continuen sense denunciar i que els delictes per racisme i xenofòbia són encara els més nombrosos. En el 2024 estos van sumar 804 fets, un 6,07% menys que en el 2023, al davant dels delictes d'odi comesos en els àmbits de l'orientació sexual i identitat de gènere (528 fets), mentre que, en tercer lloc, se situen els delictes de discriminació per raó de sexe/gènere (181 fets).

Pugen l'antisemitisme i l'aporofòbia, baixa l'antigitanisme

Com a novetat, l'informe arreplega per primera vegada els delictes d'odi per islamofòbia (13), d'acord amb les recomanacions de la UE i ressalta que les majors pujades anuals s'han registrat en els delictes vinculats a l'antisemitisme, que han passat de 23 a 37 (un 60% més); l'aporofòbia (33%) i els relatius a les creences i pràctiques religioses, amb una alça del 7%.

La resta de les tipologies han descendit, amb caigudes més grans enfront del 2023 en els delictes d'odi per ideologia (-58%), l'antigitanisme (-51%) i la disfòbia (discriminació cap a les persones amb diversitat funcional o discapacitat), que disminuïx un 36%.

Prop del 13% de les víctimes són menors d'edat

Les forces de seguretat van esclarir el 71,9% dels fets (1.405) quatre punts més que en el 2023, i van detindre o van investigar 905 persones, 145 d'elles menors d'edat. Quant al perfil de l'agressor, són majoritàriament homes (el 81,9%) d'entre 26 i 40 anys (el 28,1% del total), seguits dels d'entre 18 i 25 anys (19,8%), mentres que els àmbits que arrepleguen més incidència són "racisme/xenofòbia" i "orientació sexual i identitat de gènere".

La majoria dels detinguts o investigats per delictes i incidents d'odi són de nacionalitat espanyola (75,58%). D'altra banda, entre els de nacionalitat estrangera, són els procedents del Marroc (8,73%), Colòmbia (2,65%) i Romania (1,99%), els que registren més casos.

Les lesions, amenaces, i la promoció/incitació pública a l'odi, i el tracte degradant, per este orde, determinen les principals causes de les detencions i investigats entre els autors homes. En el cas de les dones, són la promoció i la incitació pública a l'odi, les lesions, i les amenaces les principals tipologies.

Les víctimes també són majoritàriament homes (el 59,9%), i el grup d'edat més afectat és el comprés entre els 26 i els 40 anys (34,7%). El 12,8% són menors de 18 anys. El racisme i xenofòbia són els delictes que més patixen els menors (105 casos), juntament amb els que ataquen l'orientació sexual i identitat de gènere (66) i els de discriminació per sexe/gènere (59).

En este col·lectiu, les lesions (62) i amenaces (27) són les victimitzacions més freqüents. El 72,62% de les víctimes menors d'edat són espanyoles, seguides de les procedents del Marroc (5,56%) i Colòmbia (4,76%).

Els ciutadans marroquins, els més agredits

Quant a la nacionalitat del conjunt de víctimes de totes les edats, el 60,1% són espanyoles, seguides de les procedents del Marroc. Estos constituïxen el col·lectiu estranger que registra el nombre més elevat d'agressions (8,8%), seguit de Colòmbia (5,3%) i Veneçuela (2,58%).

D'estes dades s'observa una lleu disminució en les agressions a persones de nacionalitat espanyola respecte a l'any anterior (un 2,07% menys) i un tènue augment a les estrangeres.

El discurs d'odi per orientació sexual racisme es dispara en xarxes socials

Entre els fets investigats amb relació als “delictes de discurs d'odi” a través d'Internet, xarxes socials i mitjans de comunicació, els àmbits "d'orientació sexual i identitat de gènere” i “racisme/xenofòbia” són els que mostren més incidència en el 2024: augmenten un 22,41% i 47,37% respectivament.

Les amenaces, la promoció o incitació pública a l'odi i tracte degradant, es computen com els fets delictius que més es repetixen. Internet (34%) i les xarxes socials (31%) són els mitjans més utilitzats per a la comissió d'estos fets. A continuació, s'empren telefonia/comunicacions (22%).