La Comunitat Valenciana registra l’evolució més elevada en serveis socials
La despesa per habitant i l’any ha augmentat un 48,8%, però continua per sota de la mitjana estatal.
La Comunitat Valenciana ha escalat posicions fins a situar-se com l’autonomia amb una evolució més elevada en matèria de serveis socials, però continua per baix de la mitjana nacional. Així es posa de manifest en la radiografia anual realitzada per l’Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials, la qual detecta una “nul·la rellevància” fins l'any 2015.
El document destaca l’“esforç sostingut” en la legislatura tot just acabada i l’aprovació, el passat mes de febrer, de la nova llei de serveis socials inclusius de la Generalitat. No obstant això, l’informe apunta que tot i haver millorat els tres indicadors de despesa, drets i cobertura, el territori valencià continua per sota de la mitjana estatal.
La despesa per habitant i any ha passat de 204 a 304 euros en els últims cinc anys, la qual cosa suposa un increment del 48,8%, però se situa per sota de la mitjana estatal de 381 euros. Respecte al PIB regional, la inversió va ser d’1,4% en 2018 ─amb mitjana nacional d’1,5%─, i un 8% sobre el seu pressupost total ─davant un 9,36%.
Serveis millors que la mitjana nacional
On sí que supera les xifres estatals és en la cobertura en l’àmbit local, on hi ha un professional per cada 1.963 habitants, davant la mitjana estatal d’un per cada 2.348. També la taxa de desatenció en la dependència registra una evolució exponencial, segons l’estudi “extraordinàriament destacada”. Mentre el 2011 era del 40,56%, el 2018 es va situar en el 12,6%, “molt per sota” de la mitjana estatal del 19,2%.
Se superen també les dades nacionals en el servei d’ajuda a domicili per a persones majors, amb una mitjana de 32 hores mensuals davant les 18,89 hores a escala nacional. I bones notícies també en l’acolliment a menors, que en el 70% dels casos es duen a terme en famílies.
No obstant això, la resta d’indicadors de cobertura encara se situen per sota de la mitjana, com la cobertura d’atenció a la dependència, que només arriba al 6,5% de la població potencialment dependent. També les rendes per a un 4,3% de la població sota el llindar de la pobresa i una oferta “deficitària” de places residencials per a majors i dones víctimes de violència de gènere.
La radiografia considera “imprescindible” perseverar en el canvi de rumb iniciat i incrementar en un 25% els pressupostos en serveis socials, uns 383 milions d’euros més cada any.