La Comunitat Valenciana registra 66 delictes d'odi el 2020 i és la quarta autonomia amb més casos

L'informe Raxen alerta que els fons ultres dels equips futbol s'han consolidat com "un viver de grups racistes, islamofòbics i neonazis"

Una dona mostra una bandera franquista en una marxa d'España 2000 pel barri de Benimaclet de València
Una dona mostra una bandera franquista en una marxa d'España 2000 pel barri de Benimaclet de València / Moviment contra la Intolerància

La Comunitat Valenciana va registrar 66 incidents i denúncies per delictes d'odi, segons el balanç de l'informe Raxen 2020, que cada any elabora el Moviment Contra la Intolerància. La xifra suposa una important disminució respecte del còmput anterior, quan va replegar 106 incidents, que el registre de denúncies del Ministeri de l'Interior va elevar a 127.

L'informe mostra, però, la punta de l'iceberg de la situació segons els seus autors, que recorden que l'Agència de Drets Fonamentals de la UE estima que només es denuncien un 20% dels incidents.

La valenciana és la quarta autonomia amb més delictes d'odi registrats a Espanya, on s'han comptabilitzat prop de 700 casos, per darrere de Catalunya, Madrid i Andalusia. En el cas valencià es destaquen dèsset fets i incidents per motius ideològics promoguts per grups ultres i extremistes, dotze per racisme i xenofòbia, dotze més contra l'orientació sexual i un degoteig de situacions de discriminació lingüística, antisemitisme o disfòbia.

Els fons ultres dels camps de futbol, vivers d'intolerància

Les conclusions manifesten la preocupació per la "presència persistent" d'algunes manifestacions d'odi, racisme i intolerància a la Comunitat Valenciana i s'assenyala els fons ultres dels camps de futbol com "un viver de grups racistes, islamofòbics i neonazis".

Entre els incidents que recull l'informe hi ha les diligències contra la formació ultra España 2000 per la manifestació contra l'islam; actuacions contra una organització neonazi del Campello; agressions físiques i verbals contra persones homosexuals, transsexuals, migrants i indigents; pintades a seus de formacions com Esquerra (Elda), PSPV-PSOE (Paterna) o Compromís (Elx); nous casos d'exaltació de la violència ultra per l'assassinat de Guillem Agulló, i situacions d'assetjament a les xarxes socials com la que va patir l'alcalde de la Font de la Figuera. També destaca una denúncia de Vox el març de 2020 per delicte d'odi i amenaces amb relació a una pintada que representava el president de la formació, Santiago Abascal, amb un tir al cap a València.

També et pot interessar