Compte enrere per a l'aprovació de la llei trans estatal

El Ministeri d'Igualtat vol dur el text legislatiu al Consell de Ministres enguany.

Una bandera trans oneja a les portes del Congrés
Una bandera trans oneja a les portes del Congrés / @PlataformaTrans

La presidenta de la Plataforma Trans, Mar Cambrollé, ha assegurat que "2021 serà l'any de la igualtat" per a les persones transgènere gràcies a la Llei per a la igualtat plena i efectiva de les persones trans que prepara el govern de coalició estatal, el text de la qual estarà redactat "a començaments d'any".

La nova normativa, segons informa el Ministeri d'Igualtat, busca establir mecanismes per a revertir la situació d'extrema vulnerabilitat i risc d'exclusió social que pateixen les persones trans a causa de la seua identitat de gènere. Els principals problemes identificats són l'accés al mercat laboral, una elevada taxa d'abandonament escolar i discriminació en tots els àmbits de la vida, específicament en el sanitari.

Aquesta llei fa més de dos anys que s'intenta aprovar. La Plataforma Trans va portar-lo al Congrés el 2018, a on va ser registrada per Unides Podem, però la convocatòria d'eleccions en va frenar la tramitació.

Tot i la pandèmia, el col·lectiu trans va mobilitzar-se el passat 4 de juliol sota el lema "ja n'hi ha prou de vulneració sistemàtica dels drets humans" per a reclamar la llei trans, part de l'acord de coalició entre el PSOE i Unides Podem.

En aquesta línia, la Federació d'Entitats LGTB (FELGTB) emfasitza la importància d'aquesta legislació perquè les persones trans siguen "iguals que la resta de la ciutadania davant la llei". Aquesta organització, referent en l'àmbit estatal, demana que homes, dones i persones no binàries trans no siguen considerades persones malaltes i exigeix l'autodeterminació de gènere.

Aquest dret, que FELGTB també vol que es garantisca per a les persones discapacitades i migrants, busca despatologitzar la identitat de gènere de les persones trans i que cap metge haja d'acreditar-la.

La federació també demana al Ministeri d'Igualtat que es reconega la identitat de les persones no binàries, que no són ni homes ni dones, i de les persones trans menors d'edat.

Durant la consulta pública sobre la llei, que va tancar-se el passat novembre, es van rebre 60.957 correus electrònics. El 96% d'aquests missatges eren de suport al procés legislatiu, tot i que aquest tràmit no és un referèndum i està ideat perquè associacions, veus expertes i la ciutadania puguen fer-hi aportacions.

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha afirmat que aquestes dades demostren el suport de la societat espanyola a la llei i que enguany el text arribarà al Consell de Ministres.

També et pot interessar

stats