Quant cobra un actor?

Des dels 200 euros per un bolo (una actuació puntual) per al paper protagonista fins als 105 euros per una intervenció breu. Si parlem d´una actuació de temporada en una mateixa ciutat, el protagonista cobrarà, com a mínim, 2.500 euros mensuals que inclouen fins a huit actuacions per setmana. Els assajos també es cobren: 1.440 euros, més 50 euros per cada dia d´assaig. Són alguns dels acords a què han arribat els actors i els empresaris d´arts escèniques de la Comunitat Valenciana. Es tracta d´un text de mínims, res a vore amb els caixets de les primeres figures de l´escena. Però la gran majoria de la professió es mou en estos paràmetres.

L´acord ha arribat després de més de 20 anys de negociacions entre les parts. Des del sector publíc, representat per la Conselleria de Cultura i els Teatres de la Diputació, han donat la benvinguda al conveni i s´hi han adherit des del primer moment. Per a AVETID, l´Associació d´Empreses d´Arts Escèniques del País Valencià, el conveni és una bona notícia. La presidenta, María Ángeles Fayos, creu que dignifica els actors, les companyies i les empreses. Es queixen que els últims anys han sigut especialment foscos per al món escènic valencià. Només es muntaven espectacles en sales privades i estaven patint una fuita de talents que encara continua. El panorama, per sort, està canviant. S´estan posant en marxa noves produccions públiques i l´obertura de la nova televisió està cada volta més pròxima. Per això, el conveni arriba en un bon moment.

El mateix pensen des de l´Associació d´Actors i Actrius Professionals Valencians. El seu president, Ximo Solano, afegeix que hi ha un augment de públic que torna a omplir les sales, i aincideix amb un nivell de qualitat important. S´ha arribat a un punt de maduresa, tant per part de les empreses com de les actrius i els actors, que ha facilitat la signatura del conveni. Això i la perspectiva de poder treballar dins d´una indústria escènica amb projecció de futur. Una possibilitat que no es veia tan clara després de 25 anys de sequera institucional.

Tots els sectors coincideixen que el conveni dingifica la professió dels actors. És cert que puja un poc el nivell retributiu de les empreses, però també es veu amb més claredat quins són els costos reals de posar en marxa un projecte escènic. Això és important a l´hora de sol·licitar ajudes, perquè el suport públic és fonamental. És un treball que es basa, sobretot, en la passió i la il·lusió, però que també s´ha d´alimentar. Al capdavall, els diners invertits en les arts escèniques produeixen un bé cultural, i estem parlant del dret dels ciutadans a rebre cultura.