Cinc municipis valencians estan entre els de menor renda i només un entre els més rics
Són dades d'un informe d'indicadors urbans, en què l'INE arreplega informació sobre les condicions de vida de les principals ciutats de la UE.
Cinc municipis valencians se situen entre els de menor renda neta mitjana anual per càpita, segons l'informe d'indicadors urbans del 2019 que ha fet públic aquest dimecres l'Institut Nacional d'Estadística. Les menors rendes per habitant, entre els municipis de 20.000 habitants –són els que s'hi analitzen–, es registren, per aquest orde, a Almoradí i Torrevella (Baix Segura), Calp (Marina Alta), Crevillent (Baix Vinalopó) i l'Alfàs del Pi (Marina Baixa). Les rendes mitjanes oscil·len entre 7.148 i 7.903 euros anuals nets.
En l'extrem contrari, només hi ha un municipi valencià entre els cinquanta amb més renda: Bétera, al Camp de Túria, amb una mitjana de 13.043 euros anuals nets. Malgrat tot, queda lluny de les rendes de 25.957 euros de Pozuelo de Alarcón, 19.702 de Boadilla del Monte i 19.340 de Las Rozas, les tres a la Comunitat de Madrid.
Àrees urbanes funcionals
Per a les principals ciutats europees, l'indicador ha construït les àrees metropolitanes d'influència, conegudes com àrees urbanes funcionals (AUF). Cada AUF està formada per una ciutat i els municipis que formen el seu entorn funcional, concretament d'influència laboral: un municipi pertany a l'AUF d'una ciutat si el 15% o més de la seua població ocupada es desplaça a aquella ciutat per motius de faena. Per a tot Espanya, se n'han definit 70.
El 2018 les AUF amb més població van ser les de Madrid (amb 6,79 milions d'habitants), Barcelona (amb 4,99 milions) i València (1,73 milions). D'aquestes 70 àrees d'influència, cap valenciana se situa entre les que tenen més renda anual, però quatre sí que estan incloses entre les de menor renda: l'AUF de Torrevella, la d'Elx, la de Benidorm i la de Gandia.
Urban Audit
La publicació Indicadors urbans es deriva del projecte europeu Urban Audit, que recull informació sobre les condicions de vida a les ciutats de la Unió Europea i els països candidats. El projecte es va posar en marxa al final dels 90, amb l'objectiu de recopilar, estimar i publicar dades estadístiques que permeteren mesurar i comparar la qualitat de vida en un determinat nombre d'àrees territorials relacionades amb l'àmbit urbà.
