Científiques demanen mesures per compatibilitzar la carrera amb la maternitat

Un grup de científiques espanyoles, liderat per una investigadora de la Universitat d'Alacant, acaba de presentar un decàleg dirigit a les institucions acadèmiques per a compatibilitzar la carrera amb la maternitat. L'objectiu és reduir l'índex d'abandonament de la ciència després de ser mares.

Esther Sebastián González, investigadora del departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant i directora del projecte, fa mitja vida que es dedica a la ciència, però tot va canviar ara fa si anys, quan decidí ser mare. Explica que el món de la investigació científica és “prou competitiu” i, que si després de ser mare no aconsegueixes seguir el ritme d’investigació i publicació que tenies abans del part, és fàcil quedar-se enrere. És un problema comú per a milers de dones científiques i investigadores arreu del món, afirma. De fet, diu que té bastants companyes que s’han deixat la ciència després de la maternitat, però cap company. 

Per exemple, als Estats Units, el 50% de les científiques abandonen la ciència després de ser mares. Per això, Esther i nou científiques més han elaborat un decàleg de propostes per a fomentar la igualtat de gènere en les institucions acadèmiques per a les quals treballen.

Una d’elles és Eva García, professora de l’àrea d’Ecologia de la Universitat Miguel Hernández, qui va decidir ser mare abans de defendre la seua tesi doctoral, i això va allargar en el temps els projectes professionals que tenia, perquè moltes coses “són molts demandants i exigeixen molt”. 

La proposta, que s’ha publicat en la revista Plos Computational Biology, conté algunes mesures que serien fàcils d'implementar. Per exemple, posar en pràctica el teletreball o programar les activitats del departament sempre dins l'horari escolar. D'altres depenen més de la voluntat de les institucions, com ara flexibilitat horària, traure la mobilitat geogràfica de les beques, crear subvencions a mares científiques i projectar espais per a la cura infantil i la lactància.

Mesures, en definitiva, per a feminitzar la ciència i aconseguir entorns acadèmics més amigables que no demanen per caprici, assegura Sebastián, sinó perquè “són drets i, a més, és bo per a la ciència”.