Change.org posa en marxa una campanya perqué l'INSS pague les assegurances escolars
Famílies i terapeutes reclamen la reactivació dels pagaments de teràpies que no es poden deixar de prestar.
Famílies i terapeutes reclamen a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) la reactivació de l'assegurança escolar que cobreix el servei d'atenció psicològica als afectats per l’anorèxia o la bulímia, malalties que no entenen d’estats d’alarma. De fet, s'ha posada en marxa una campanya nacional en Change.org per a arreplegar signatures perquè és reactiven els pagaments a totes les clíniques concertades que assumeixen aquests tractaments. Com va avançar À Punt Notícies, les ajudes als centres de teràpia que atenen joves amb trastorns alimentaris es van paralitzar.
L'assegurança escolar protegeix els estudiants menors de 28 anys, des de tercer de l'ESO fins al tercer cicle universitari, contra l’accident escolar, la malaltia o l’infortuni familiar, atorgant prestacions mèdiques, farmacèutiques i econòmiques, segons el cas. La suspensió de la cobertura de l’assegurança per l’estat d’alarma que ha aplicat l’INSS ha caigut com un pitxer d’aigual gelada entre els familiars i les clíniques que atenen els joves. Perquè, d’una banda es tracta de tractaments que no es poden interrompre i d’altra, el confinament agreuja l’estat de salut en la majoria dels casos.
Hi ha centres com el CREA i el CTI d’Elx, que atenen a més de 120 famílies i que han decidit mantindre l’assistència als seus pacients malgrat que no reben cap compensació econòmica. Al llarg del confinament han prestat suport en línia i des de fa uns dies les consultes també han tornat a ser presencials, de forma individualitzada. Els terapeutes no els han volgut deixar caure però, sense ingressos, no saben quant de temps podran seguir realitzant les teràpies.
Les famílies reconeixen l’esforç dels professionals en un moment molt delicat en què el confinament agreuja la malaltia dels seus fills. A més, per a moltes d’elles seria inassumible el pagament d’uns tractaments que, en el cas dels trastorns alimentaris impliquen a psiquiatres, psicòlegs i nutricionistes. A més de les teràpies grupals i els tallers de pares que ajuden a dur la situació a tota la família.
Entre un 4 i un 5 per cent de la població pateix trastorns alimentaris. És un dels trastorns més greus en l’adolescència amb una alta taxa de mortalitat. A més, els pacients presenten una alta resistència al tractament amb un percentatge molt alt de cronificació. Tractaments molt complexos que solen estendres, de mitjana, entre 4 i 8 anys.
Els pacients derivats per l'assegurança escolar suposen més del 50% dels ingressos d'alguns dels centres. La suspensió del pagament per part de l'INNS ha sigut una sorpresa i més tenint en compte que l’atenció no es paralitza ni a l'estiu, perquè l'assegurança té validesa per a un any sencer. L’Institut Nacional de la Seguretat Social assegura que les ajudes s’activaran de nou quan s'acabe l'estat d'alarma.
Des d’Adabe, l’associació d’anorèxia i bulímia d’Elx, expliquen que la suspensió temporal de l’assegurança agreuja la precària situació dels joves amb trastorns alimentaris de les comarques del sud. L’entitat reclama per a Alacant un Centre de Dia, de que sí que disposen València i Castelló, i un augment del nombre de llits disponibles al centre de referència per a aquestes malalties, l’Hospital de Sant Joan. Denuncien que sis llits per a tota la població no en són suficients.