El cervell, sota el microscopi

El banc de cervells de la Comunitat Valenciana s'encarrega d'emmagatzemar les donacions de persones que han mort a conseqüència d'una malaltia neurològica o neurodegenerativa. Fins ara no existia a la Comunitat Valenciana cap centre que permetera complir la voluntat dels donants valencians de fer servir el seu cos per a la ciència. 

Raquel Amigo, coordinadora del banc de cervells, fa balanç del primer trimestre de funcionament: "en gener recollírem el cas zero però el procés d'atendre la donació és complicat". La previsió del banc és arreplegar entre 12 i 20 cervells a l'any. Segons l'experta: "la societat ha demostrat un interés brutal. Les famílies criden o ho deixen per escrit, volen donar".  

"L'impacte social ha sigut molt bo. Ara ens cal l'espenta de l'Administració." La coordinadora explica així el problemes logístics i de personal que es troben cada dia. Cada volta que es rep un avís s'ha de mobilitzar el neuropatòleg, que sap com extraure el cervell i conservar-lo, el personal de la sala d'autòpsies o l'administració. S'aposta per la qualitat de les mostres i això requereix molta cura.   

El procés d'extracció, processament i conservació del teixit cerebral ha de ser molt ràpid després del decés per tal de garantir la seua idoneïtat per a la investigació. 

El neuropatòleg del banc, Jaime Ferrer, assenyala que el temps entre la mort i l'extracció és fonamental, per aquest motiu, es fan en persones que han mort al mateix hospital: "podem fer una extracció ràpida en menys de quatre hores després de la mort de pacients només en els que estan hospitalitzats, la resta està per organitzar". 

"Es tracta d'un projecte molt demanat pels investigadors i per les associacions de pacients amb malalties com l'Alzheimer, el Parkinson, el Huntintong o l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA)", indica Ferrer. Aquests centres són fonamentals per a l'estudi de les malalties neurològiques i especialment de les neurodegeneratives. 

D'una banda, permeten fer un diagnòstic exacte de la malaltia, ja que aquestes alteracions del cervell tenen difícil diagnòstic en vida del pacient. De l'altra, els investigadors disposen de mostres de teixits malalts per a fer estudis sobre les causes i els mecanismes que fan sorgir aquestes alteracions. "Els avanços més grans en aquestes malalties han vingut d'estudiar els teixits afectats", explica Raquel Amigo. 

Actualment el Biobanc La Fe, seu del banc,  ja gestiona la conservació d'altres mostres biològiques com sang o líquid cefaloraquidi. Més del 90% de les investigacions biomèdiques requereixen l'ús de mostres biològiques humanes. Aquests centres permeten aportar garanties i seguretat a la investigació ja que compleixen uns requisits estrictes per a gestionar i manipular les mostres, després del consentiment del donants, que queden sotmeses a unes normes eticolegals. 

Espanya, qualsevol persona que ho desitge pot, una volta ha mort, donar el seu cervell o altres òrgans, perquè es facen servir en investigació. Només cal el consentiment on es recull la seua voluntat.