CEAR reclama una nova llei d'asil més garantista: "Som el segon país de la UE en sol·licituds, però l'últim en reconeixements"
El responsable jurídic de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, Jaume Durà, confronta el discurs d'odi contra refugiats i migrants i defensa a Les notícies del matí que "aporten més del que reben"
El volum de persones desplaçades a la força no para de créixer i va superar els 123 milions a tot el món a la fi del 2024, com a resultat d'emergències prolongades com les de Palestina, el Sudan, Mali, Síria o Ucraïna. "En deu anys s'ha duplicat la xifra de desplaçaments forçosos", ha recordat a À Punt el responsable jurídic de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) Jaume Durà, que destaca que la majoria d'estos moviments són, en realitat, "interns", de "refugiats que no poden travessar la frontera i es mouen d'un lloc a un altre" com passa a la Franja de Gaza, "la presó a cel obert més gran del món".
L'augment dels fluxos de refugiats contrasta amb l'increment dels entrebancs. Espanya represenat un cas paradigmàtic a Europa. "Som el segon país de la Unió Europea en sol·licituds (sobretot de Veneçuela, Colòmbia i Mali), però l'ultim en taxa de reconeixement", ha recordat Durà a Les notícies del matí. La Comunitat Valenciana és la sexta per sol·licituds, que s'han restringit un poc més en un any: de les 8.041 sol·licituds presentades el 2023, se'n va passar a 7.973 el 2024.
Encara som a temps d'articular una nova llei d'asil més garantista que permeta vies d'accés més segures perquè la gent no es jugue la vida
Durà lamenta la falta de voluntat política per a resoldre el laberint burocràtic que manté en el limbs, durant anys de telefonades i tràmits infructuosos, les peticions d'asil, amb l'excepció de casos molt concrets, com la incorporació en temps rècord de 240.000 ucraïnesos, o les facilitats per als d'origen veneçolà.
La resta ho tenen molt més complicat, i la situació amenaça d'empitjorar encara més a curt termini. CEAR adverteix que el Pacte Europeu de Migració i Asil, aprovat el maig del 2024, consagrarà "a mitjans l'any que ve" el concepte de la UE com a "fortalesa", un enfocament de contenció, control i externalització de fronteres, que subcontractarà a tercers països part de la gestió d'estos fluxos.
Espanya ha de traspassar la directiva a la normativa estatal i el CEAR reclama aprofitar l'oportunitat per a marcar perfil propi: "Encara estem a temps d'articular una nova llei d'asil més garantista que permeta vies d'accés més segures perquè la gent puga arribar sense haver-se de jugar la vida", ha afirmat Durà. El responsable jurídic de CEAR recorda que les persones refugiades no abandonen els països per capritx i que, si hi haguera vies legals, "no existirien les màfies".
Migrants i refugiats aporten més del que reben
Contra la proliferació de discursos d'odi sobre persones refugiades i migrants, el portaveu de CEAR recorda que els sol·licitants d'asil no són beneficiaris d'ajuda especial, més enllà d'un procés d'acompanyament mínim amb l'idioma o els tràmits laborals que ofereixen les entitats socials. I que la concessió de l'asil els situa només com un ciutadà normal, amb permís de residència, que ha buscar-se la vida com qualsevol altre. "Hem de contar bones notícies també: si veiem migrants integrats en els nostres carrers, és perquè es fa un bon acompanyament. No són persones excloses", ha subratllat.
"El missatge que 'ens roba el més pobre' és una trampa. El més pobre només intenta tirar avant. Que algú pense que el més pobre és l'enemic és ridícul. Migrants i refugiats aporten més del que reben", ha sentenciat Durà als micròfons d'À Punt.
