El canvi climàtic passa a primer pla

De 2014 a enguany s'han registrat els 4 anys més càlids des que se'n tenen dades.

La funció de pol·linització que fan les abelles és essencial per a la conservació dels ecosistemes
La funció de pol·linització que fan les abelles és essencial per a la conservació dels ecosistemes / Josep Emili Arias.

Com cada any, el 26 de març se celebra el Dia Mundial del Clima, que té com a objectiu potenciar la conscienciació dels efectes que tenen les actuacions de l'ésser humà en el canvi climàtic. La comunitat científica sosté que, si bé les variacions climàtiques poden ser considerades com un fet més o menys habitual, des de fa unes dècades la variació de les temperatures s'ha accelerat. Les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, la deforestació i la sobreexplotació dels recursos estan alterant el sistema climàtic i, en conseqüència, els cicles naturals de la terra.

La Fundació Observatori del Canvi Climàtic ha commemorat aquesta efemèride i celebrà unes jornades a la ciutat de València per a fer reflexionar els participants sobre els canvis que està patint el planeta amb activitats, jocs i xarrades per a grans i menuts: un joc de l'oca ambientat en el canvi climàtic, un taller de comprensió de la factura elèctrica o una activitat per a fer el càlcul de l'empremta de carboni, entre d'altres.

La diferència entre clima i meteorologia

El passat 23 de març, l'Organització Meteorològica Mundial celebrava el Dia Meteorològic Mundial. Meteorologia i climatologia són dos termes que guarden relació, però cal conéixer la diferència que hi ha entre ambdós.

La meteorologia fa referència a l'oratge, que són les condicions que es donen en un moment i en un lloc determinat, mentre que el clima es refereix a les condicions mitjanes d'un lloc determinat durant un període de temps que normalment es fixa en 30 anys. Per la qual cosa, per a poder comprovar si s'han registrat modificacions en el clima cal analitzar les dades de períodes de temps de dècades. A la Comunitat Valenciana, l'Agència Estatal de Meteorologia ha constatat amb les dades registrades durant més de 100 anys que al territori s'observa una tendència a l'augment de les temperatures. De fet, des de 2014 s'han registrat els 4 anys més càlids des que es començà a compilar dades.

Nivells d'emissions a la Comunitat

L'Observatori de la Sostenibilitat va publicar recentment un informe on se sostenia que a l'any 2016 la Comunitat va produir el 8% de les emissions difuses, les que provenen de les pimes no industrials i del transport, el comerç i la calefacció, que es van emetre a tota Espanya, només per darrere de Catalunya, Andalusia, Madrid i Castella i Lleó. Les dades des del 1990 fins al 2015, indicaven que la Comunitat Valenciana fou la quarta autonomia que menys CO2 emeté per habitant, per darrere de Ceuta, Melilla i Madrid, encara que l'estudi destacava que aquestes zones són les que consumeixen gran part de l'energia produïda a les regions amb major contaminació per càpita. És a dir, les que tenen centrals tèrmiques i indústria pesada en llocs poc poblats, com ara Astúries, Castella i Lleó, Aragó i Galícia. Les emissions de diòxid de carboni l'any 2015 foren de 5,1 tones equivalents per habitant.

Pel que fa a l'ozó troposfèric, la normativa no estableix límits obligatoris en les emissions, però indica màxims que cal no ultrapassar. Les dades oferides per la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural per a 2017 indiquen que, a causa de les cremes agrícoles i les elevades temperatures, se superà el límit el dia 15 de juny a Caudete de las Fuentes i el 25 d'octubre a l'estació de mesurament de Bunyol. D'altra banda, els nivells d'altres contaminants com ara el diòxid de sofre, el diòxid de nitrogen, el monòxid de carboni o el benzé no superaren els límits exigits per les directives europees.

Des de la Generalitat es desenvolupa l'Estratègia Valenciana davant del Canvi Climàtic (EVCC), que tracta de limitar les emissions dels gasos d'efecte d'hivernacle, augmentar la capacitat dels engolidors de carboni, potenciar la I D'i en canvi climàtic i energia neta i minimitzar els riscos del canvi climàtic sobre els recursos naturals, la salut de les persones i el benestar social.

També et pot interessar