El càncer de pit en xifres: es diagnostica en més de 3.500 valencianes a l’any, però més del 90% es curen

El diagnòstic precoç, que ja arriba al 70% dels casos, permet que se supere la pràctica totalitat dels càncers de pit

Imatge d'arxiu d'una dona fent-se una mamografia
Imatge d'arxiu d'una dona fent-se una mamografia / Shutterstock

L’any passat, 3.654 valencians i valencianes van escoltar en una consulta el mateix diagnòstic: càncer de pit. Una xifra que s'ha incrementat un 6% en els últims anys i que suposa un 12% del total de càncers diagnosticats al nostre territori, però és, amb un 90% de persones curades, una de les afección oncològiques amb més perspectiva de curació. 

El càncer de mama afecta actualment més de 31.000 persones a la Comunitat Valenciana. Tot i que també afecta els homes ‒representen menys de l'1% dels diagnòstics‒, les principals víctimes són les dones. De fet, aquest és, amb diferència, el tipus de càncer que més les afecta, molt per damunt d’altres com el colonorectal (el càncer més freqüent si analitzem ambdós sexes i el segon per a les dones) o el de pell (el tercer amb més diagnòstics)

D'altra banda, respecte a la resta de les comunitats autònomes, la valenciana es troba en quarta posició pel nombre de diagnosis per darrere dels tres territoris més poblats, Andalusia, Catalunya i Madrid. Si mirem les xifres relatives, amb aproximadament un 0,07 de persones diagnosticades per cada 100.000, la Comunitat Valenciana està en la mitjana nacional.  

El diagnosi precoç, clau per a la curació 

El Programa de Prevenció de Càncer de Pit ha permés la detecció de vora 23.000 casos de càncer en trenta anys, el 70% dels quals es van poder tractar en un estat precoç gràcies als cinc milions d’estudis mamogràfics que s’han fet des que van iniciar la seua activitat l’any 1992.  

El vicepresident de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) explica que actualment la taxa de curació en estadis precoços supera el 98%, una xifra que atribueix a la prevenció, però també als grans avanços en el camp de l’oncologia, i que permet albirar un horitzó, cada vegada més proper, de curació total.  

Més enllà de càncer: les seqüeles més silenciades 

Però no tot és de color de rosa. Si bé és cert que la investigació ha permés desterrar l’estigma d’incurable de la malaltia, al darrere de les altes xifres de curació hi ha les històries d’aquelles dones que han vist com el càncer ha sacsejat les seues vides per qüestions econòmiques o per l’impacte sobre que ha tingut sobre la seua salut mental.

L’Associació Espanyola contra el Càncer de València (AECC) recorda que el càncer de pit és el responsable del fet que 2.600 valencianas perden ingressos cada any, i prop del 20% estan en una situació extrema de vulnerabilitat social.  

El càncer suposa una despesa extra per a cada família d’uns 42.000 euros, entre costos mèdics, farmacèutics i els ingressos perduts per pacients oncològics i familiars a causa de baixes, reduccions de jornada o pèrdua de la faena. En aquest sentit, l’informe "Toxicitat finançera del càncer de mama", subratlla que una de cada tres dones que han passat la malaltia perden la faena.  

Distorsions en la imatge, depressió o ansietat

Però les seqüeles també són psicològiques. "Moltes dones, per les seqüeles que han viscut durant la malaltia i els tractaments, han d'incorporar-se a una realitat que les desborda", adverteix la psicooncòloga Cristina Flor. En el cas de la Comunitat Valenciana, segons l'AECC, 1.827 dones requereixen d'atenció psicològica especialitzada cada any, fins al 55% presenten distorsions en la imatge corporal a conseqüència de la intervenció, el 60% han patit simptomatologia depressiva i fins a un 70% han presentat ansietat per la por al futur i a les recaigudes", ha assegurat Flor. Per això, reclamen que cal anar “molt més allà dels tractaments, durant la supervivència i durant els primers anys".

També et pot interessar