Els campaners d'Altura recuperen el toc de la matraca
És una tradició de Setmana Santa perduda des de principis dels anys 80 del segle XX.
Després de més de 35 anys sense sonar, la colla de campaners d'Altura (Alt Palància) ha recuperat per a aquesta Setmana Santa el toc de la matraca, ubicada al campanar de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel.
La matraca és un instrument constituït per una roda de taules fixes en forma d'aspa, entre les quals pengen unes maces que produeixen un soroll fort i desagradable. Tradicionalment s'ha utilitzat per a substituir els tocs de campana en els oficis del Dijous Sant i del Divendres Sant.
Tot prové d'una tradició antiga en l'Església catòlica per la qual les campanes emmudeixen durant els dies centrals de la Setmana Santa, és a dir, des del Dijous Sant fins a la missa de Resurrecció. Una tradició, afigen, que creuen exclusiva de l'Església catòlica espanyola: "Pel que sabem fins ara, l'ús de la matraca és exclusiu d'Espanya".
Antigament, les grans torres de catedrals, parròquies i inclús pobles, tenien unes grans matraques, de fusta, que variaven d'una regió a una altra, i que sonaven enmig del silenci de les poblacions "endolades per la mort del Senyor". Cal recordar que, mentre existien les muralles, quedaven tancades als carruatges durant aquests dies, i que inclús les cases deixaven mitja porta tancada en senyal de dol.
El campanar parroquial d'Altura té una matraca molt singular, de doble cos, i d'una antiguitat que supera els 200 anys. De fet, en la parròquia apunten que "no se'n coneix una altra de les seues dimensions i potència en cap campanar de la diòcesi". "Sense dubte, una desconeguda amb un gran valor patrimonial, històric i etnològic", afigen.
La matraca es tocava cada Setmana Santa fins a principi dels anys 80 del segle XX. Enguany, "gràcies a l'obstinació de la colla de campaners" i el suport de la parròquia, la matraca torna a "tronar per a anunciar el dol per la mort de Jesús en els dies grans de Setmana Santa".
