El calfament global i les onades de calor debiliten un 17% les brises del Mediterrani
La mar perd progressivament la capacitat de suavitzar les temperatures en ciutats costaneres, segons revela un estudi del Centre d’Investigacions sobre Desertificació
El calfament global i les onades de calor debiliten les brises marines al Mediterrani. És una de les conclusions d’un estudi que ha elaborat el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), que revela que les brises marines són ara un 17% més dèbils a Espanya.
A conseqüència d’eixe alentiment de la brisa del Mediterrani, la mar redueix la seua capacitat per a suavitzar les temperatures en ciutats costaneres, com ara València, Barcelona o Eivissa, segons explica en un comunicat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
El Centre d'Investigacions sobre Desertificació, centre mixt del CSIC, la Universitat de València i la Generalitat, ha analitzat 41 anys de dades d’estacions meteorològiques situades en la costa del Mediterrani occidental.
Al contrari del que caldria esperar amb l'increment de la temperatura en esta zona, les dades mostren que la velocitat de la brisa marina ha disminuït de manera constant des del 1980, un debilitament que s'aguditza durant les onades de calor de l'estiu.
La brisa marina és el vent que es genera durant el dia quan la terra es calfa més ràpidament que la mar. En ascendir l'aire calent sobre la terra, l'aire fresc de la mar avança cap a la costa i produeix un flux que refresca les zones litorals.
Actualment, la conca mediterrània es calfa entre un 20 i un 40% més ràpid que la resta del món, per la qual cosa el contrast tèrmic, és a dir, el motor que genera la brisa, s'intensifica.
"L'esperable seria que este major contrast generara brises més fortes. No obstant això, observem que les brises marines són cada vegada més dèbils, encara que més freqüents en èpoques de l'any on ocorren menys, com a l'hivern", explica Shalenys Bedoya-Valestt, primera autora de l'estudi i investigadora predoctoral en el CIDE, i en la tesi doctoral del qual es basa l'estudi.
Impacte en la població
"Precisament, ara que vivim episodis de calor més intensos, freqüents i primerencs, saber com estan canviant les brises marines ens permet entendre els possibles impactes en la població costanera del Mediterrani occidental i establir les bases de coneixement necessàries per a l'adaptació climàtica", sosté César Azorín, investigador del CSIC que lidera el Climatoc-Lab del CIDE.
En ser més febles, especialment en onades de calor, la capacitat de ventilació de les brises es reduïx, la qual cosa repercutix en l'estrés tèrmic i la salut humana, entre altres conseqüències. A més, una brisa més feble pot provocar que la contaminació recircule o quede atrapada en les zones costaneres i d'interior durant dies, per la qual cosa la informació que aporta este estudi pot ajudar a planificar protocols anticontaminació més precisos.
Les brises també transporten humitat cap a l'interior, cosa que permet la formació de tempestes intenses a l'estiu i si s'afebleixen "el cicle hidrològic podria veure's alterat", revela l'estudi.
