Augmenta el nombre de persones en risc d’exclusió social a Espanya

La pobresa ha augmentat a Espanya, i podria continuar fent-ho si no es prenen mesures per a evitar-ho, com a conseqüència de la gran quantitat de persones en situacions d’integració dèbil. Les persones pobres són cada vegada més pobres, i tot i que les xifres macroeconòmiques sembla que indiquen que estem eixint de la crisi, la realitat al carrer continua sent en molts casos la de la pobresa, la fam i l’exclusió.

Així ho indica la memòria 2017 de Càritas, amb les dades de l’enquesta associada de Fomento de Estudios Sociales y de Sociología Aplicada (FOESSA), que exposa l’augment des de 2007 fins 2017 d’1,2 milions de persones en risc d’exclusió social, el que situa la xifra total en vora 8,6 milions de persones.

A més, a aquesta xifra cal sumar que d’aquests 8,6 milions, més de quatre milions es troben en una situació d’exclusió extrema, un 40% més que fa deu anys, quan va començar la crisi econòmica. 

En l’informe, l’ONG de l’Església catòlica ha donat compte dels 353 milions d’euros invertits en els programes de lluita contra la pobresa i la desigualtat, tant a Espanya com en altres regions del món on Càritas opera com a cooperant, i ha oferit dades com la segmentació de l’atenció prestada, amb 40,2 milions d’euros invertits en persones majors, 29,5 en persones sense sostre, i 23 milions d’euros destinats a persones joves i famílies vulnerables. Per a la cooperació internacional va destinar 29,7 milions d’euros.

Algunes millores, tot i les males dades

D’altra banda, els resultats ofereixen alguns punts esperançadors, com que durant 2018 els nivells d’integració social han assolit una clara millora, amb nivells superiors al 48%, tot igualant la situació de 2007. També que més de la meitat de la població gaudeix d’una integració plena i lliure de cap traça de vulnerabilitat, i que en els sectors de risc, tot i les altes dades de pobresa, aquesta s’ha reduït en els últims cinc anys. 

Podríem parlar, per tant, d’una recuperació a dues velocitats, el que provoca un distanciament cada vegada més polaritzat entre els sectors més desfavorits i la població en benestar. 

Altres constatacions que es poden extraure com a conclusió de l’informe són, per exemple, que les dimensions en què es pot mostrar l’exclusió són diverses, com ara en la capacitat de consum, en la vivenda, la participació política, la salut o l’aïllament social, i que una de cada cinc persones n’acumula més d’una. Tanmateix, tindre feina no és un factor que elimine les possibilitats d’algun dels tipus d’exclusió.

Claus de futur

Com han explicat des de Càritas, ‘‘estan debilitant-se els vincles del nostre model social, com a conseqüència de les diferències que existeixen en les condicions de vida entre les diferents capes i col·lectius socials’’. 

Els reptes a curt i mitjà termini, segons l’ONG, si volem evitar la pobresa passen per la igualtat entre dones i homes, la integració social i econòmica dels joves i la integració laboral dels joves i la gent major, la protecció de les famílies més dèbils, la convivència, la integració i l’augment de les polítiques socials.