Per què l’assassinat de Wafaa Sabbah no constarà en les estadístiques de violència de gènere

La Guàrdia Civil ha localitzat el cos sense vida de la jove Wafaa Sabbah aquest dijous, el dia que justament es compleixen dènou mesos des de la seua desaparició. A falta de la confirmació genètica, la Guàrdia Civil apunta que les restes trobades al pou podrien ser les de la jove desapareguda.

La troballa ha sigut possible gràcies a les indicacions d’un home que va ser detingut ahir com a sospitós de la seua desaparició i assassinat, però encara que es demostre que ell va ser l’autor del crim, Wafaa no apareixerà en les estadístiques oficials de víctimes de violència de gènere del Ministeri d’Igualtat.

La raó és que la jove no mantenia ni havia mantingut mai una relació sentimental amb el seu possible assassí, un requisit imprescindible perquè el seu assassinat es puga considerar un crim de violència de gènere.

Això és així perquè en l’article 1 de la Llei orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere defineix que l’objecte de la llei és "actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per part dels qui siguen o hagen sigut els seus cònjuges o dels qui estiguen o hagen estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, fins i tot sense convivència".

Per tant, només en aquests casos constarà el feminicidi com a cas de violència de gènere i quedaran fora totes les dones assassinades pel fet de ser-ho, que no tenien ni havien tingut relació sentimental amb l'executor. És el cas de Diana Quer, Laura Luelmo i Marta Calvo, la desaparició de la qual va coincidir en el temps amb la de Wafa Sabbah. També el cas més recent de Florina Gogos, una jove prostituïda a l’Horta Sud i assassinada al principi d’any. 

On sí que figuren tots aquests crims masclistes és en la pàgina web Feminicidio.net, que té un registre de tots els feminicidis i assassinats de dones per anys des del 2012, classificats per tipologia. A més, també recull les dades de menors que han quedat orfes i menors que han sigut assassinats pels progenitors i són, per tant, víctimes de la violència vicària. Segons aquest web, a Espanya s’han produït fins ara quaranta feminicidis, el doble que els vint assassinats per violència de gènere que recull el web del Ministeri d’Igualtat.